Etimologies del llatí: LA FAMÍLIA

En aquesta entrada parlaré de la etimologia de les paraules família, pare, mare, entre d'altres.
A classe ja hem treballat alguna cosa sobre aquestes paraules, com per exemple el pater familias o en general com eren i qué feien les famílies a la antiga Roma, però mai hem parlat d'on provenen aquestes paraules, i això és el que avui us explicaré.
 
Família: Per començar tenim la paraula família que és el hiperònim que engloba paraules com pare, mare, fill, àvia, etc. Aquesta paraula prové del llatí familia, -ae, que en un principi no es referia específicament a la família que actualment nosaltres considerem sinó que també engloba a tot aquell que vivia a la domus, és a dir, els esclaus.Actualments és pot considerar família a diversos tipos d'integrants, com per exemple dos pares i un fill, dos mares i dos fills, mare soltera, pare solter, etc.


Pare: La paraula pare prové del llatí pater, patris. A l'antiga roma el pare era qui manava a la família i qui tenia tot el poder, d'aqui prové el pater familias que era l´home de la família que s'encarregava dels fills, l'esposa, i tots el temes polítics i econòmics. D'aquesta paraula surten altres com patrimoni, patern, pàtria, etc.


Mare: Aquesta paraula prové del llatí mater, matris. A l'antiga roma les mares s'encarregaven de cuidar als fills i de les tasques domèstiques. Avui dia en la majoria de països les mares ja no fan únicament aquestes tasques, sinó que també van a treballar i tenen més drets. Algunes paraules que provenen de mare són; matrimoni, matriu, matriarcat, etc.

Germà, germana: La paraula germà prové del llatí frater, fratris i germana de soror, sororis.

De la paraula germà prové fraternitat.

Fill, filla: Fill prové del llatí filius, -i, i filla també prové del llati filia, -ae. La seva arrel està relacionada amb el verb felo(chuclar) en relació a la mare quan els alimentava. De la paraula fill provenen paraules com filiació, fillol, entre d'altres.

Avi, àvia: les paraules avi i àvia provenen del llatí avus. A l'antiga roma els avis no eren molt importants en la família, sinó que es consideraven els membres d'avançada edat. Actualmet això ha canviat i els àvis sí que formen part de la família.

Etimologies curioses: Emocions

Aquesta entrada de blog parla sobre diferents paraules que provenen del llatí i que estan relacionades amb les emocions. L'emoció és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient i que desencadena conductes de reacció automàtica. 

Alegria: La paraula alegria prové del llatí alacer, alacris ( ràpid, vivaç, animat) . D’aquí, també provenen les paraules alegre, alegrar i alegro. També, interessant dir que es diu alegre (alacer) d’algú que té velocitat i carrera , que parla com si tingués ales, és feliç, salta de goig i res li pertorba

Angoixa: La paraula angoixa prové del llatí angustus que vol dir estret. Llavors, la paraula llatina angustus es refereix a un congost o abisme profund i estret, que s’havia de saltar. Aquesta sensació provocada pel fet d’estar al costat del buit , va pasar a anomenar-se angustus, és a dir, angoixa i per tant, es va passar d’un significat concret( lloc físic) a un significat abstracte( sensació/emoció)

Dolor: La paraula dolor prové del llatí dolor,doloris i és un nom resultat del sufix -or resultat de l’acció d’un verb, el verb llatí dolore( sofrir i en origen colpejat). Es va descobrir que quan hi ha un gran canvi, les persones passen per cinc etapes que es defineixen com, negació, ira, negociació, depressió i acceptació.

Ira: La paraula ira prové del llatí ira ( còlera, enuig). D’aquí també provenen les paraules aïrar, iracund i irat. A més, la paraula llatina( ira)prové de l’arrel indoeuropea eis- ( moure ràpidament, passió).

Depressió: La paraula depressió prové del llatí depressio,depressionis ( enfonsament, zona de terreny enfonsada o enfonsament en sentit moral). Aquesta paraula, està composta amb:

o El prefix de-, que indica decaïment o privació de cap a peus.

o La paraula pressus ( atapeït, enfonsat, comprimit) del verb premere ( pressionar)

o Per últim, el sufix -sio ( acció i efecte).

Etimologies curioses: LA MODA

Una societat es defineix per diferents patrons culturals, objectes materials, conductes i costums afins a aquesta societat. Aquests elements, en conjunt, formen patrons que es barregen entre si, i poden ser reconeguts sense la necessitat d’un context. La vestimenta i la moda són part d'aquests patrons, i són certament alguns dels aspectes més identificables d'una civilització.

A continuació, analitzarem algunes paraules sobre aquest tema en qüestió.

Llana: és un material tèxtil que prové de certs animals del qual s’obtenen diversos productes, com podrien ser peces de roba. Prové de la paraula en llatí lana, amb el mateix significat. La llana és un element que actualment encara utilitzem molt, però hem de saber que també era el tipus de material més utilitzat a l’Antiga Roma per confeccionar les peces, com per exemple les togues,  gràcies a la seva abundància i el seu fàcil maneig. 

Accessori: parlant de moda, un accessori és un objecte no essencial que complementa o millora la indumentària d’una persona. Aquest terme prové del llatí i es forma amb el sufix -orium (relació), sobre la paraula accesus (acció d’arribar o apropar-se), nombre de l’acció del verb accedere que significa apropar-se, accedir o entrar. Està compost per ad- (cap a, aproximació) i cedere (anar, marxar, retirar-se). Aleshores, és així com la paraula accessori designa a qualsevol cosa que apropem o aproximem a una altra d’una manera afegida, però que no forma part de manera essencial. Actualment, hi ha molts tipus d’accessoris que utilitzen diàriament com poden ser les joies, els cinturons, les gorres, les ulleres de sol, entre d’altres; i formen una part molt important de la moda actual.

Calçat: és la part de la vestimenta utilitzada per protegir els peus. Hi ha de molts tipus i moltes formes, com les sabates, les sandàlies, les espardenyes, les botes o les vambes. Aquesta paraula prové del llatí calceus i aquest de calx, que significa taló. El calceus era un tros de cuir que es posaven els romans per protegir-se el taló. Però, al llatí clàssic calceus significa qualsevol mena de calçat o sabata, especialment aquells que cobrien el peu i el taló. Això es feia per distingir els diferents tipus de sabates més utilitzades pels romans: les sandàlies.


Fotografia d'unes sandàlies de l'Antiga Roma.


Toga: aquesta paraula designa avui en dia una àmplia vestimenta que habitualment porten els magistrats, els jutges o els catedràtics en actes acadèmics cerimonials. La paraula prové del llatí toga, i era la peça de roba més característica del ciutadà romà. Es tractava d’una roba de cobertura exterior que es col·locava per sobre de la túnica i s'enrotllava al voltant del cos i sobre una espatlla, agafada amb una sivella de ferro, i que queia fins als turmells. Podia ser de diversos colors: blanca, crua o acolorida. Els nens i les persones amb càrrecs polítics importants portaven una toga amb una franja de color púrpura a un costat. Podia ser de diferents materials depenent de l’estació de l’any: a l’hivern era de llana fina i a l’estiu de lli.

Imatge d'una toga actual.

Imatge d'una toga romana.

Collar: és un accessori que es porta envoltant el coll. Són un tipus de joies que sempre han tingut una gran importància en la vestimenta actual i hi poden haver de diversos materials, colors i formes. Aquesta paraula prové del llatí collare, que té el mateix significat actual, i és la forma neutra substantivada de l’adjectiu collaris-e (relatiu o pertanyent al coll), i ja al segle III a. C. Plauto va dissenyar aquest tipus d’accessoris penjats al coll. Aquest vocable es forma amb un sufix de relació -aris/-are, i es forma sobre la paraula llatina collum.

Etimologies del llatí: LES ARTS

Les arts són una part fonamental a la nostra vida, però ara mateix, la seva importància ha crescut degut en la situació d'aïllament en la qual ens trobem.

Encara que no per tots és així, VOX va utilitzar les seves xarxes social per desprestigiar als artistes (directors,actors,cantants,poetes...) comparant-los amb els treballadors del camp (agricultors,ramaders...) dient que en moments durs com aquests es demostrava qui eren els que eren importants. Gracies a això va haver una forta polèmica on artistes coneguts de diferents branques de l'art es van defensar dient que ells intentaven fer aquests dies una mica més amens i alegres omplint les cases de música,llibres,cine...

LES ARTS

La paraula art prové del llatí ars,artis que significa obra o treball que expressa molta creativitat.

La paraula artis prové de l'arrel -ar, que és indoeuropea. Ars,artis és un còpia de la paraula grega τέχνη (techne) que va donar lloc a la paraula tècnica.

L'art és el coneixement d'una cosa, adquirit gràcies a la pràctica o a la transmissió, que està encaminat a una utilitat necessària per la vida.

Alguna de les arts amb origen etimologic llatí són:

1. Literatura: prové de la paraula llatina litteratura si li afegim un sufix expressa la activitat d'un litterator. Un litterator, provinent de littera (lletra) és un mestre que ensenya a llegir i escriure i les normes d'expressió, també s'aplica als escriptors. litteratura acaba designat a seva producció literària, per això quan parlem de literatura ens referim al conjunt d'obres escrites.  La literatura és la producció intel·lectual que utilitza el llenguatge i l'escriptura com a via d'expressió. És un art major que conté diversos gèneres literaris com la novel·la, el conte, l'assaig...                                                                                                                                                                                                                                                                    -Els llibres són el primer que pensem en escoltar la paraula literatura, i efectivament també prové del  mot llatí liber que originàriament volia dir part interior de l'escorça dels arbres, ja que abans de conèixer de l'existència del papir utilitzaven l'interior de l'escorça dels arbres per a escriure. La paraula "libro" en castellà ve de la forma de liber en acusatiu, que és librum.             
   
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
2. Escultura: La paraula escultura prové del mot llatí sculptura, que està formada pel verb sculpere (esculpir) i el sufix llatí -ura/-tura que vol dir la activitat resultant de l'arrel en aquest cas el verb llatí. Es creu que pot estar relacionat amb l'arrel indoeuropea skel que vol dir tallar. L'escultura és una disciplina artística que consisteix en crear figures a partir d'esculpir o tallar diferents materials, també dona nom a l'obra resultant d'aquesta art.                                                                                                                                        -L'obra resultant de l'escultura són les estàtues que, com no també provenen del llatí, concretament del mot statua, del verb statuere (establir,fixar...), de status que és el participi passat de stare (estar dret). Es creu que pot estar associat a l'arrel indoeuropea sta- (estar, estar dret) d'aquesta arrel també deriven paraules com constant, estàtic i estancat.                                   

3. 

   El David de Michelangelo

   
   
                                                                                                                                                                
4. Pintura: no està molt clar l'origen etimològic de la paraula pintura, alguns creuen que està formada per pictus (pintat) més el sufix -ura i vol dir resultat de pintar mentre que altres creuen que prové de pigmenta  i que es pot traduir per tint o pigment. La pintura és la disciplina artística mitjançant la qual obtenim una representació gràfica a través pigments.                                                                                                                                                                        -El pinzell és quasi bé indispensable a la pintura, la paraula pinzell va donar pas a la paraula pincel en castellà, ja que el seu origen etimològic és el mot llatí penicillus, diminutiu de penis (cola), ja que els pinzells es fan dels pels de la cua dels animals.                                                                                                                                                               

5. 

   La nit estrellada de Van Gogh

                                                                                                                                                                                                                                                                                               

Etimologies Curioses: MALALTIES I PATOLOGIES

Les malalties i patologies són presents en les nostres vides, ja sigui que les patim nosaltres, familiar, amics, coneguts... i no és de més conèixer que volen dir i de quina paraula provenen. Sobretot l'etimologia ens servirà per poder deduir el significat de la paraula, ja que amb tot el vocabulari que sabem, més o menys podrem saber-ho. 

És per això que he decidit, seleccionar algunes paraules que provenen del grec i tenen relació amb malalties o patologies. 

La primera paraula és AUTISME prové del grec del prefix "αυτος" (autôs), que significa un mateix i també pel sufix "-ismo" (en castella, tot i que en català deriva -isme) del grec "ισμός" ismós.
L'autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat per problemes amb la interacció social i la comunicació, i per interessos limitats i conductes repetitives.

Una altre paraula que deriva del grec és el COLESTEROL  prové de "khôlé" (bilis) i "steros" (grassa) de 'stear, steatos' (cansalada). 

El colesterol és una substància cerosa i semblant al greix que es troba en totes les cèl·lules del nostre cos. Aquest necessita una mica de colesterol per a produir hormones, vitamina D i substàncies que l'ajudin a digerir els aliments. Però en abundancia es dolent, ja que obstrueix les arteries. 

La paraula ASMA prové del llatí "asthma", que al seu torn es deriva del grec "ἄσθμα" (ásthma vol dir panteix). El metge grec, Hipócrates, creia que l'asma era un esdeveniment paranormal, on el pacient rebia una visita divina.

L'asma és una malaltia de l'aparell respiratori que es caracteritza per una respiració anhelosa i difícil, tos, sensació d'ofec i sorolls sibilants en el pit.

Una l'altre paraula és DIABETIS  ve del grec "διαβήτης" (diabetis) formada amb el prefix "δια-" (dia-, a través).

La diabetis és una malaltia crònica del metabolisme en la qual es produeix un excés de glucosa o sucre en la sang i en l'orina; és deguda a una disminució de la secreció de l'hormona insulina o a una deficiència de la seva acció.

I per últim la paraula PARAPLEGIA aquesta paraula prové del grec "παραπληξία" (paraplēxía) o "παραπληγία" (paraplēgía), que deriva de ("para" preposició grega que vol dir al costat de i "plexia" de paràsit)que en els escrits de Hipócrates, un metge grec, significava ja la  paràlisi parcial d'una part del cos.   

ETIMOLOGIES CURIOSES: PROFESSIONS

Un cop finalitzada l’etapa estudiantil, sigui on sigui on vulguis posar-hi final, es hora d’entrar en contacte amb el mon laboral. Però, d’on provenen els noms d’algunes feines?

Per començar analitzarem ALUMNE, que tot i no ser una professió per se és l’ocupació que tenim tots nosaltres ara mateix. Aquesta paraula prové del substantiu alumnus, -i  que significa ‘discípul, pupil’, o alumna, -ae en cas de ser femení, que deriva d’un antic participi del verb alere, alimentar, nutrir. Hi ha la falsa creença de que alumnus es format pel prefix grec d’a- privativa (és a dir, que nega el significat) i el substantiu llatí lumen, -inis, llum, fent així que el significat literal de la paraula sigui ‘sense llum’, el que no está iluminat.

Alguns de nosaltres, en el futur, potser decidim optar per seguir en el camí de l’educació però aquest cop sent els que estan davant de la pissarra; a ser PROFESSOR. Algunes persones pensen que l’origen d’aquesta paraula prové de profeta en grec (profētēs), però en realitat s’origina en el substantiu llatí professor, -oris. Aquest es forma a partir del prefix pro- (cap endavant), el participi passiu del verb fateri, fassus, però que per raons apofonétiques canvia la a a una e, fessus, i, finalment, el sufix -tor, que simbolitza ‘el que fa l’acció’.

Un dels personatges més importants en la societat romana eren els AGRICULTORS  ja que eren els que s’encarregaven de produir tot el menjar necessari per poder alimentar a la resta d’habitants. Aquest substantiu prové de la unió d’ager, agri (camp de cultiu), i cultura (activitat de cultivar), unió del participi de colere (cultivar), cultus, amb el sufix -ura, que tot junt forma agricultura. A partir d’aquí es va substituir aquest -ura per -tor, neixent així, per fi, la paraula per referir-se a la persona que fa l’activitat de cultivar.

Uns altres personatges de gran rellevància van ser els ESCRIPTORS, que van establir uns estàndards en la literatura que tant han venerat i intentar recrear grans escriptors d’èpoques posteriors i que gràcies a ells podem estudiar tant la llengua com altres elements relacionats amb Roma. La paraula neix a partir del substantiu llatí scriptor, -oris, escriptor, format per scriptus, escrit, i el sufix -tor per assenyalar l’agent de l’acció.

En l’actualitat, els metges i tot el personal sanitari ha esdevingut una figura i un pilar encara molt més important que abans en la nostra societat per combatre la crisis que estem passant ara mateix. La paraula METGE prové del substantiu llatí medicus, -i, metge, que s’originà a partir del verb mederi, cuidar, però en el sentit de tractar una malaltia o un dolor.

Etimologies del Llatí: Material Escolar

El vocabulari que fem servir avui en dia, com ja tots sabem, ve en gran mesura del llatí. Aquesta és una de les llengües que amb el pas del temps van evolucionar i es van barrejar amb unes altres per així crear la llengua que a dies d’ara nosaltres fem servir, per això no és d’estranyar que encara, després de molt temps, seguim utilitzant paraules que provenen del lèxic llatí.

Com van veure en un dels primers temes que vam veure en aquesta assignatura, els nens i nenes d’aquella època sí anaven a l’escola i tenien els seus propis estris, per exemple el stilus, un punxó amb una punta punxeguda que servia per escriure sobre la cera de les tabellae i amb l'altre punta en forma d’espatula que servia per esborrar o per exemple el libri que segur que ens sonará molt ja que d'aquí prové la paraula llibre. La pregunta és: pot ser que els nostres propis estris que utilitzem dia a dia a l’escola o institut derivin de paraules en llatí? Doncs sí, nosaltres utilitzem en gran mesura estris, que si bé en aquells temps no utilitzaven com estris, eren verbs.

CALCULADORA: La paraula calculadora prové del verb “calcular” que alhora prové de la paraula en llatí calculus, aquesta paraula feia referència a les pedretes que hi trobavem en l’àbac, aquest era considerat l’instrument de càlcul que feien servir els romans. Una altra paraula derivada de calculus és por ejemplo cálculo.

REGLA:  La paraula regla prové directament de la paraula en llatí “regula” que significa “instrument de mesurar”, alhora aquest deriva del verb "regere", que significa redreçar, governar o dirigir en línia recta. Altres paraules que deriven d'aquest mot són: reglamentari, regular, irregular etc.

CARTULINA: La paraula cartulina prové de la paraula en llatí chartula, diminutiu de charta que era un tipus de cartró prim, llis i flexible, que utilitzaven els romans especialment per a fer dibuixos.

PAPER: La paraula paper ve del mot llatí papyrus, i aquest, de la paraula grega papyros. Aquest terme fa referència a una planta  anomenada "Cyperus papyrus". Els egipcis, grecs i romans van usar les fulles d'aquesta planta com paper d'escriure. Altres paraules que deriven d'aquest mot són: papereria, paperera, traspapelar etc.

AGENDA: Agenda prové del verb en llatí agendum, que literalment significa, “el que s’ha de fer”. La principal diferència es que per a nosaltres una agenda és una llibreta on apuntes dates o esdeveniments importants i, en canvi, per als romans era un verb que utilitzaven per a dir allò que s'havia de fer. Altres paraules que provenen d'aquest mot són: agència, agent etc.

TISORES: La paraula tisores prové del llatí tonsoriae i alhora prové del verb tonsum que significa tallar el cabell, la llana i/o la barba. Les tonsoriae era una heina que els romans  utilitzaven per esquilar el pel als animals, tallar-se el cabell o també va ser molt important per a que els medicus romans poguessin fer cirurgies.