
dimarts, 27 d’octubre del 2020
Heràcles i els dotze treballs

AQUIL·LES
Aquil·leu o Aquil·les va ser un heroi tessali, fill de Peleu i de la Nereida Tetis.
Tot i que Aquil·les és un dels herois més coneguts de la mitologia grega hi ha moltes versions diferents sobre la seva vida, començant per la seva infantesa.
La infantesa d'Aquil·les
Hi ha dues versions que expliquen la infantesa d’Aquil·les, la primera llegenda explica que la seva mare el submergí a l’Estix per fer-lo invulnerable, però un dels talons, per on el tenia agafat, quedà eixut i, per tant fou el seu únic punt feble. El seu pare el dugué al mont Pèlion perquè l’eduqués el centaure Quiró, com havia fet amb d´altres herois.
Una altra versió explica que Tetis els aplicava un tractament màgic que consistia a submergir-los en ambrosia durant el dia i purificar-los amb foc durant la nit. D'aquesta manera, Tetis ja havia matat els seus sis primers fills, que no sobrevivien al tractament. Peleu no tenia coneixement de les activitats de la seva dona però, com que ja començava a sospitar, en néixer Aquil·les la va espiar i va ser a temps d'aturar-la. La interrupció del ritual va fer que l'os del peu dret del nen quedés cremat. Això ho va arreglar Quiró, el famós centaure expert en medicina, que li va substituir l'os cremat pel del gegant Damis, que en vida havia estat un veloç corredor. Això explicaria la rapidesa d'Aquil·les. Després d'aquest incident, Tetis i Peleu s'haurien separat i cap dels dos es va voler ocupar del nen, o sigui, que al final l'educador d'Aquil·les va ser el centaure. Quiró el va instruir molt bé, tan físicament com intel·lectualment, i va ser qui li va donar el nom d'Aquil·les (ja que fins al moment el seu nom era Ligiró).
També és una llegenda tardana que Tetis, previnguda per l’oracle de la sort del seu fill si anava al setge de Troia, l’envià a l’illa d’Esciros vestit de dona i l’hi tingué amagat fins que Odisseu el descobrí. Mentrestant, enamorat de la princesa Deidamia, havia tingut un fill amb ella, anomenat Neoptòlem (o Pirros).
Tot i que se li atribueixen algunes campanyes anteriors, les seves gestes més destacades les portà a terme durant la guerra de Troia, això és degut als relats d'Homer en la seva obra de la Ilíada.
La mort d'Aquil·les
L’últim any del setge, però, tingué una forta disputa amb Agamèmnon per la possessió de la captiva Briseida i, furiós, abandonà la lluita i es preparà per tornar a la pàtria. Uns dies després ja es disposava a embarcar quan Pàtrocle, els historiadors no han sabut dir amb certesa si era el seu amant, el seu millor amic o el seu cosí (ja que en la Ilíada no queda clar), va morir a mans d’Hèctor i, furiós una altra vegada, decidí venjar-lo. Va matar a Hèctor en un combat singular i l’arrossegà amb el seu carro al voltant de la ciutat fins que accedí als precs del vell Príam perquè li lliurés el cadàver del seu fill. Enamorat de Políxena, filla de Príam, anava a trobar-la quan Paris li disparà una fletxa que, guiada per Apol·lo, se li clavà en el taló i li causà la mort.
El viatge de Perseu
Perseu, fill de Zeus i de Dànae, és un heroi reconegut per haver matat a la Medusa. Però la seva història comença molt més enrere.
Perseu i la Medusa
Ens trobem en el regne d’Argos on la seva mare, Dànae, és la filla del rei. Mare i fill van ser expulsats del regne dins d’un cofre llançat al mar, com que el rei Acrisi va rebre un oracle que deia que Perseu l’assassinaria. Tots dos van arribar per voluntat de Zeus a l'illa de Sèfiros, on van ser rescatats i acollits per Dictis. El rei d’aquesta illa és Polidectes, germà de Dictis, el qual va quedar encantat per la bellesa de Dànae. Però ella no l´estimava perquè ell era un home cruel. Llavors el rei va creure que la causa per la qual el seu amor no era correspost era Perseu. Per aquest motiu, ell va manar al noi que li portés el cap de la Medusa (l'única mortal de les tres Gorgones), una tasca quasi impossible.
Perseu i Andròmeda
Andròmeda era filla dels reis Cefeu i Cassiopea i era la promesa de Fineas. Un dia, Cassiopea va dir que la seva filla Andròmeda era la més bella de les Nereides (les nimfes del mar). Ofeses, van anar corrents a dir-li el seu pare el que havia succeït. I aquest, furiós, va
inundar les ciutats del regne i va enviar a un monstre marí. L’oracle de Zeus va informar que l’única solució era oferir a Andròmeda en sacrifici. Per tant, es va ordenar que encadenessin a la noia en les roques d’un penya-segat perquè la bèstia se la mengés.
Perseu va veure a la jove encadenada en el seu viatge de tornada i es va quedar captivat per la seva bellesa. Llavors Perseu li va proposar al rei que si ell matava a la bèstia, es podria casar amb la seva filla. Aquest va acceptar i l’heroi va tornar al penya-segat. Tan aviat com el monstre va aparèixer per menjar-se a la seva presa, Perseu va utilitzar les seves sandàlies alades i la seva espasa i va lluitar fins que va acabar matant a la bèstia. Va alliberar a Andròmeda i la ciutat estava fora de perill. Durant la boda, Fineas i els seus seguidors van envair la cerimònia per proclamar a aquest com el promès de la noia. Llavors va començar una lluita i Perseu la va acabar quan va treure el cap de la Medusa i els va petrificar.
La parella va tornar a l’illa de Sèfiros. Quan Perseu es va assabentar que la seva mare havia estat maltractada pel rei Polidectes, no va dubtar en petrificar-lo també.
La tornada a Argos
Finalment, Perseu, Andròmeda i Dànae van tornar a casa, a Argos. Com en aquell moment estaven celebrant uns jocs en honor al pare del rei, Perseu va decidir participar-hi. Aquest va llançar un disc que va colpejar a Acrisi i va provocar la seva mort, acomplint l’oracle. Degut a aquest accident, Perseu no va voler governar el regne que tantes desgràcies l’havia donat. Megapentes, cosí de Dànae, era el rei de Tirint, per tant, van intercanviar els regnes: Perseu es va convertir en rei de Tirint i Megapentes d’Argos.
dilluns, 26 d’octubre del 2020
BÁRBAROS, LA NOVA SÈRIE DE NETFLIX
Arriba a les pantalles de Netflix la sèrie alemana Bárbaros (Barbaren). La sèrie recrea els enfrontaments entre les legions romanes i les tribus bàrbares de la Germània, que van donar lloc l´any 9 dC a la batalla de Teotoburg, la qual va suposar la fi de l´expasió territorial de l´imperi. La sèrie està ben documentada i l´ambietació està molt ben aconseguida, fins al punt que els personatges d´origen romà parlen en llatí. Sens subte, molt recomanable.
LA PESTA ANTONINA
La pesta antonina va ser la primera pandèmia registrada al món; es va produir l'any 165 de nostra era, durant l'Imperi Romà. Aquella estranya malaltia s´identifica contemporàniament amb la verola.
Els testimonis dels especialistes i els testimonis de l'època, com Galè, el metge que va tractar la pesta antonina, dibuixen l'origen d'una malaltia que va venir de la part oriental de l'Imperi i els seus devastadors efectes sobre una població inerme davant d'una malaltia de la que no sabien res.
El nombre de morts va poder arribar als 10 milions, amb moviments de població que van deixar deshabitades algunes zones de l'Imperi. Les conseqüències van afectar a les collites, al comerç i als fonaments de l'activitat econòmica.
La pesta antonina, que pren el nom del cognom dels dos emperadors romans de l'època, Luci Ver i Marc Aureli, pertanyents a la dinastia homònima, va ser combatuda infructuosament amb sacrificis rituals als déus i remeis tradicionals, com la ingesta de vinagre, mostassa, terra d'Armènia, llet de la ciutat de Estàbia o l'orina de nen.
La historiografia ha assenyalat les periòdiques epidèmies de l'Imperi Romà com un dels factors de la seva dilatada decadència, com va fer l'historiador anglès Edward Gibbon, que va afegir, a més, el desenvolupament de l'cristianisme i la pressió militar dels bàrbars de nord.
Si voleu saber-ne més, aquí teniu un enllaç a un podcast de RTVE.
divendres, 2 d’octubre del 2020
CURIOSITATS DE LA DEESSA AFRODITA
AFRODITA DEESSA DE LA BELLESA
Tothom algun cop ha escoltat parlar de la deessa grega Afrodita o Venus en cas de Roma, coneguda per la seva bellesa, però el que no molta gent sap és que aquesta deessa també destacava en el seu caracter i en totes les maldicions i càstigs que posava quan algú ofenia a la deessa.
Totes aquestes maldicions i càstigs sempre estaven relacionades amb la bellesa i amb l'amor, ja que com bé es sap cap mortal pot ser millor que un déu o deessa, llavors quan Afrodita creia que algú l'estava menyspreant llavors la deessa prenia represàlies i els castigava.
Una d'aquestes maldicions va ser la del càstig d'Aurora, que era una dona jove i amb molta bellesa. Es deia que era la encarregada de donar la primera llum del dia. Aurora certes vegades acostumava a mantenir relacions amb Ares, fins que un dia Afrodita es va enterar i dominada pels gels i la ira va castigar-la fent-la que estigués sempre enamorada, però fent que el seu amor no li durés, com per exemple el seu amor per Titó, el germà de Príam, o per Cèfal, fill de Hermes.
![]() |
Aurora |
Un altre càstig d'Afrodita va ser els de les dones de Lemnos, que eres unes dones que van establir una societat femenina a l'illa de Lemnos. Aquestes dones no honoraven a la deessa Afrodita i llavors va decidir castigar-les fent que desprenguessin un olor insuportable que va provocar que cap home vulgues estar amb elles.
I per últim, Afrodita, apareix en una història de Eros i Psique, en la qual Afrodita estava gelosa de la bellesa d'una dona mortal anomenada Psique, llavors va demanar a Eros que utilitzes les seves fletxes daurades per fer que Psique s'enamorés de l'home més lleig del món i Eros va accedir, però finalment va acabar enamorant-se ell mateix de Psique, al punxar-se amb una fletxa daurada per accident.
dijous, 1 d’octubre del 2020
CURIOSITATS D'APOL·LO
Segurament algún cop a les nostres vides hem sentit a parlar sobre mitologia i els deus de l'Olimp. Un d'aquest magnifics deus era, Apol·lo.
Apol·lo era fill de Zeus i Leto, tenia una germana bessona, Artemís la deessa de la caça, la lluna i protectora dels animals i boscos. Apol·lo se'l considera el déu de la medicina, bellesa, música, sol i raó.
Sovint en mitologia, ens expliquen mites sobre aquests deus, però mai ens expliquen més enllà. És per això que he volgut informar-me sobre curiositats d'aquest déu.
- Vivir deprisa, amar despacio
- Retrato de una mujer en llamas
- Dolor y gloria
- La favorita
- Sauvage