Atalanta

En la mitologia grega és molt comú parlar de nombrosos herois grecs que han destacat per la seva valentia. Tanmateix, si som curiosos i ens agrada indagar en aquesta gran varietat de mites, trobarem que l'heroïcitat no es troba només en els homes, i que la paraula heroïna també existeix. Una d'elles és Atalanta, consagrada a Àrtemis i reconeguda per les seves immillorables habilitats de caça. La seva història la fa ser reconeguda com una de les pioneres del feminisme. La mitologia grega la fa filla de Iasos i Clímene, tot i que també se l'ha relacionat amb la cultura beòcia, sent filla de Mènal i Esquenea. 

La seva història narra que el seu pare volia tenir fills i no filles, i que per aquesta raó l'abandona en un bosc del Mont Parteni, on va ser criada per uns óssos. Més tard, uns caçadors la recullen i s'encarreguen de cuidar-la. Un cop Atalanta es converteix en una bella i àgil dona, decideix no casar-se mai, i mantenir-se sempre verge, per tal de consagrar-se a la deessa Àrtemis.

Vivia al bosc, i va enfrontar-se a tants perills i missions sent dona, que va arribar a ser una de les caçadores més destacades; dos centaures, Reco i Hileo, van intentar violar-la i ella se'n va sortir, també va participar en la cacera del senglar de Calidó, i va vèncer a Peleo, pare d'Aquiles, en els jocs fúnebres en honor a Pèlias. També s'inclou a la llista dels Argonautes, els herois que van partir amb Jàson per aconseguir el velló d'or.

 Tot i que estava consagrada a Àrtemis, un oracle va predir que si es casava, es convertiria en un animal. D'aquesta manera, Atalanta, va dir que l'home amb el qual es casaria seria aquell que la guanyés en una carrera, però si no ho feia, ella el mataria. Com era de suposar, l'heroïna sempre vencia als seus contrincants, i els acabava matant. Un dia, però, el jove Hipòmenes va aconseguir derrotar-la, tot gràcies a l'ajuda d'Afrodita: aquesta li va regalar unes pomes d'or, les quals ell llençava pel camí per entretenir Atalanta, que s'ajupia a recollir-les.

Van viure junts i feliços durant molt de temps. La parella, que compartia caceres, va entrar en una d'aquestes ocasions en un dels santuaris de Cíbele (deesa de la Natura). Allà, van gaudir del seu amor. Però Cíbele, enfadada, els va castigar pel sacrilegi comès i els va transformar en dos lleons. Aquesta era una crença dels antics grecs, els lleons no es creuaven entre si, de manera que Cíbele no els va arrebatar només la seva condició d'éssers humans, sinó que també els va condemnar a una vida separada.

Escultura dels lleons Atalanta i Hipòmenes, a la Plaça d Cíbele, Madrid.

Atalanta va tenir un fill, Partenopeu, que va participar en l'expedició dels Set contra Tebes. Es creu que aquest fill va ser fruit de l'amor entre Atalanta i Ares, en la missió de la cacera del senglar Calidó.