Páthos

   Avui dediquem aquesta entrada al mot grec páthos (πάθος). Aquest terme, que ha donat derivats com patologia (estudi de les malalties), en un primer moment, a la llengua grega, no tenia pas el significat d´enfermetat. Páthos és de la família lèxica del verb páskho (aor. patheín), que vol dir "sentir, experimentar, patir". En aquest sentit, páthos volia dir "passió, emoció molt forta i intensa". Aquest significat primigeni de páthos es conserva en els derivats patetisme o patètic, que, en història de l´art, s´aplica a aquelles obres que reprodueixen de manera molt exagerada i molt viva els sentiments, sobre tot els de dolor, tristesa, etc. Però també podem observar restes d´aquesta antiga accepció en d´altres derivats, com simpatia. Definim la simpatia com aquella virtut o qualitat del caràcter d´un individu que fan que resulti agradable i atractiu pels altres, però també convé recordar una altra accepció de simpatia, aquella que fa referència a la reproducció per imitació, per simpatia, d´un canvi o alteració produïts inicialment en un altre ésser. Així, podem dir que riem per simpatia quan algú ens contagia el seu riure. Molt emprat darrerament en el món de la psicologia tenim el terme empatia, definit com la qualitat de comprendre les emocions o sentiments d´altri, és a dir, ser capaç de col.locar-se a la pell d´un altre o, com diuen els anglesos, a les seves sabates.

   Amb l´arribada de l´estoïcisme, el páthos i les passions es consideren malalties de l´ànima. La virtut es aprendre a viure conforme a la raó, tot evitant les passions, que són desviacions de la racionalitat. La por, la ira o la tristesa han de dominar-se a través de l´autocontrol exercit per la raó. l´home savi aspira a la apatheía, que és la impassibilitat (d´on prové el mot apatia).