Etimologies curioses: La Gastronomia

La gastronomia romana  va evolucionar molt al llarg dels anys, especialment a partir de segle II a.C. en què s'introdueixen aliments provinents de llocs llunyans que trencaven l'austeritat de la dieta republicana.

L'alimentació bàsica constava de vi, mel, sal, garum, oli, ous llegums ... però el pa era un aliment per a classes benestants, que no s'introdueix fins a una data relativament recent (171 a.C.).

A partir de llavors s'afegirà fermentum o llevat a la farina, tot i que també existia un pa menys fermentat. Els romans solien prendre polenta o pulmentum, una mena de pasta a base d'aigua i farina com a aliment principal.

Tres eren els àpats bàsics. Al ientaculum o esmorzar es prenia pa amb all untat, sal i, en ocasions, ous, llet, mel o algun fruit sec. El dinar o prandium era lleuger i consistia en llegums, peix, fruites de el temps i les sobres del sopar anterior. El sopar era el menjar principal. Fins al segle II consistia en polenta i altres aliments tradicionals que els comensals prenien asseguts en banquetes al voltant d'una taula.

Així doncs, avui coneixerem 5 mots derivats del llatí que engloben la familia lexica de la Gastronomia:

-El gust: Aquest terme procedeix del llati "gustus". Aquest vocabul és refereix a un sentit o percepció de tipus corporal en què pot percebre substàncies com els aliments o també en les begudes. Sabor al paladar que té les coses. Delit, complaença, plaer satisfacció o goig que es pot experimentar per algun motiu o que es rep a qualsevol element. Facultat de percebre, apreciar o apreciar en les seves qualitats físiques. Mode d'apreciar les coses d'una persona.

-Oliva: Aquest vocable en la seva etimologia procedeix de el llatí «Oliva». Aquest terme es defineix (en botànica) a un arbust que pertany a la divisió dels fanerògames, classe dels dicotiledònies, família de les oleàcies i al seu torn a l'ordre dels Lamiales, conegut també com el aceituno. O bé fruit d'l'olivera, anomenat també oliva que s'extreu un suc molt greixos, que produeix l'oli d'oliva.

-Ou: Aquest mot és de procedència llatina sota denominació «ovum» amb el mateix significat. Així doncs, aquest mot  fa al·lusió a un cos arrodonit i ovalat d'una duresa o mida variable, depenent de l'espècie, que produeix les femelles d'alguns animals vivípars com aus, peixos, rèptils, insectes o amfibis i on conté l'embrió i compostos necessaris per a la nutrició durant la incubació. Per antonomàsia es refereix el de la gallina o la guatlla destinat a l'alimentació humana.

-Enciam(lechuga): El nom genèric Lactuca procedeix de el llatí lac, -tis (llet). Tal etimologia refereix a el líquid lletós que és la saba que traspuen les tiges d'aquesta planta al ser tallades. L'adjectiu específic fa referència al seu caràcter d'espècie conreada. L'enciam (Lactuca sativa) és una planta anual, pròpia de les regions semi-temperades, que es conrea amb fins alimentaris. A causa de les moltes varietats que existeixen, i al seu cultiu cada vegada més gran en hivernacles, es pot consumir durant tot l'any. Normalment es pren crua, com a ingredient d'amanides i altres plats, però certes varietats, sobretot les d'origen xinès, posseeixen una textura més robusta i per això s'empren cuites.

-Llet: Aquest mot procedeix del llatí «lac» o «lactis» que vol dir llet. Com bé tots sabem la llet és un líquid de color blanquinós que es segrega en la glàndula mamària de la majoria de les femelles dels mamífers i també en el pit de la dona. De la mateixa secreció nutritiva d'alguns animals com la vaca, que s'empra com a aliment. Suc blanc obtingut d'alguns fruits, llavors o plantes.

D'aquesta manera podem afirmar que el llatí és un gust, ja que molts dels mots que utilitzem al nostre dia a dia, i formen part de la nostre dieta, provenen del llatí!