Dels peus al cap i per fora o per dins, totes aquelles parts
del nostre organisme que podem veure, i les que no, tenen un nom, un terme pel
qual són conegudes. Moltes són les ocasions en les que anomenem alguns
d'aquests òrgans i, per molt que
estiguem familiaritzats amb el seu nom, desconeixem per què i d'on sorgeix el
que s'anomenin d'aquesta forma.
Algunes de les paraules que he escollit són:
Coll: És la part de el cos que uneix el cap amb el tronc i
prové del llatí 'collum'. També era
utilitzat per referir-se a la tija d'una flor. Es va originar com a clara
referència a allò que permet girar i fer tornar al seu lloc d'origen alguna
cosa, en aquest cas el cap (o, per exemple, una flor). Arran de la seva
anatomia (estret i allargat) amb el pas el temps també es va utilitzar la
paraula coll per referir-se a la part superior i més estreta d'un got o una ampolla.
Artells: És la part exterior de qualsevol de les juntures
dels dits, on s'uneixen els ossos que es componen. Artell és el diminutiu de
nus i etimològicament prové de el llatí vulgar 'nudus' i també del llatí clàssic 'nodus', fent referència a la
part d'intersecció d'una cosa que es junta (en aquest cas les falanges dels
dits a la mà ).
Aixella: Es tracta de la concavitat que forma l'arrencada de
el braç amb el cos. Prové de el llatí 'axilla',
d'idèntic significat i aquest prové del vocable 'axis' el qual feia referència a un eix o ala. Una altra manera
comuna per referir-se a l'aixella és 'aixella',
però aquest terme té una etimologia una mica desconeguda i discutida.
Vena: És cada un dels conductes pels quals corre la nostra
sang, fent un recorregut pels nostres òrgans interiors i amb sortida i arribada
al cor. Prové del terme en llatí, 'vena'
escrit de la mateixa manera, que era utilitzat per a referir-se a qualsevol
conducte pel qual, de forma natural, circulava qualsevol líquid (aigua, sang
...).
Cuixa: És la part de la cama des de la juntura dels malucs
fins al genoll. El terme és en si una contracció del vocable 'múscul', el qual
prové del llatí 'musculus' i el
significat era 'ratoncillo'.
És interessant conèixer les paraules de les quals provenen les parts del cos actual perquè ens ajuda a entendre que ells també es qüestionaven com era el seu cos i per a què servia cada part. Sense dubte eren molt intel·ligents.
ResponEliminaMolt interessant. Són molt semblants a les nostres no han canviat quasi res. Estic amb el Denis de que així també podem veure com els romans es qüestionaven les parts del cos i per a que servien.
ResponEliminaUau! Súper curioses totes, m'ha encantat. Sobretot que coll vingui de la tija de les flors em sembla extranyament poètic, dona lloc a metàfores!
ResponEliminaEm pregunto si encara queda alguna paraula del nostre abecedari habitual que no provengui del grec o del llatí!! Súper curiós que no haguin gairebé canviat!
ResponEliminaEm sorprén molt com encara tenim paraules tant semblants a les que tenien els romans per referir-se a les diverses parts del cos, és molt interessant!
ResponEliminaImpressionant com moltes paraules relacionades amb el cos segueixen tenint el mateix significat que els hi van aportar els romans. També m'ha sorprés el significat que li donaven a cuixa. Molt curiós.
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia que el significat de cuixa fos ratoncillo, a part d'això el fet que diverses parts del cos continuïn tenint el mateix significat a l'actualitat que a l'època romana és fascinant!!
ResponElimina