Etimologies del grec: la medicina

La medicina és un element molt present en la nostra vida actual (ara sobretot que estem de quarantena), i són uns dies on s'està veient la importància d'aquesta ciència i dels milers de professionals que la treballen.

Avui en dia potser ja no creem tots els noms de les malalties a partir del grec i el llatí, però encara ens queden molts mots relacionats amb la medicina que sí que provénen d'allà, alguns de forma més curiosa que altres, és per això que en aquesta entrada d'etimologia he decidit parlar-ne.

LA MEDICINA

Epidèmia: un mot que prové del grec ἐπιδημία, al seu temps format per la preposició ἐπι (sobre) i τò δῆμος (poble) és a dir una cosa que afecta sobre tot el poble. Originalment volia significar l'estada d'una persona en un poble, però el seu significat ha canviat amb el temps a l'estada d'una malaltia sobre un poble. De similars arrels trobem també pandèmia que afecta a tot el poble com indica l'adjectiu grec πᾶσ, πᾶσα, πᾶν, o epizootia (d'ἐπι i ζῷον) si la malaltia afecta una població d'animals.

Diabetis: la diabetis és una malaltia relacionada amb l'excés de glucosa a la sang que així mateix provoca l'increment en el cicle urinari. A això fa referència l'etimologia de la paraula diabetis, que ve del grec διαβήτης, paraula formada per la reposició δια (a través), el verb βαίνειν (passar, caminar) i el sufix της (que indica agent, una persona). Així doncs el mot grec διαβήτης ve a significar "allò que va/passa a través" perquè en el cos d'aquells que pateixen diabetis tot líquid ingerit no s'hi queda, sinó que va a través.

Hipòcrates

Histèria: si bé la histèria avui en dia pot no ser considerada una malaltia (diem histèrica a una persona afectada d'una excitació nerviosa molt intensa), els antics sí que ho consideraven una patologia, i de fet la seva etimologia demostra com: histèria ve del mot grec ὐστέρα que significa matriu o úter, i del sufix -ια que indica qualitat. Per tant doncs, la histèria és una qualitat de l'úter és a dir, de les dones. Això es deu a la creència dels antics que la histèria només la patien les dones (sense contemplar òbviament el fet de que hi puguin haver homes amb úter) , com així ho va diagnosticar Hipòcrates, considerat pare de la medicina occidental, atribuint la causa de la histèria a moviments anormals de l'úter.

Pneumònia: la paraula pneumònia ve de la paraula grega πνευμονία que al seu torn està formada per la paraula πνεύμων, ος, que vol dir pulmó, i el sufix -ία., ja que indica una infecció al pulmó. Aquesta mateixa paraula, πνεύμων, ος ve del substantiu πνεῦμα que vol dir respiració, buf, perquè són els pulmons els òrgans respiratoris centrals. Existeix un equivalent menys tècnic, la pulmonia, però que deriva del llatí pulmo, pulmonis.

Nefritis: la nefritis és una malaltia que rep el nom del llatí nephritis, però derivant aquesta del grec νεφρῖτις. El mot νεφρῖτις està format per el mot grec νεφρός, que vol dir ronyó i per el sufix -ῖτις, que indica "malaltia que afecta a" (d'aquí deriven moltes malalties com hepatitis, gastritis, laringitis o celulitis). Aquesta malaltia, que com es pot deduir per l'etimologia, és una inflamació als ronyons, consta des del segle V aC. en uns escrits fets per el mateix Hipòcrates.

Està clar que els metges (del llatí, medicus) parlen més grec del què es pensen, fins i tot sense haver fet l'humanístic!