Etimologies del llatí : el dret

Dels romans n'hem heretat ple de coses, des de gran part de la nostra cultura, gastronomia, llengua (com estem demostrant amb aquestes entrades d'etimologia ;) ), i també molta part de l'actual dret. La justícia, un dels tres fonaments de la nostra societat actual és en gran part d'herencia llatina, per això n'han quedat molts termes.

El dret romà era d'una gran complexitat, aplicabilitat i qualitat tècnica el que ha fet que sigui la base de molts codis civils i sistemes judicials europeus, i que s'estudii a la carrera de dret en països amb aquest sistema. Tenia bàsicament dos tipus de drets: els drets públics i els drets privats, i hi constava algunes branques del dret actual com ara el dret tributari, el dret administratiu i el dret penal. La base del dret romà són les lleis de les dotze taules, Duodecim tabularum, i es van publicar durant la República romana, sobre els anys 451-450 aC.

EL DRET

Llei: la paraula llei, el concepte de la qual és pilar de la justícia actual, prové directament del llatí, com ja hem pogut veure en els llatinismes d'aquest tema: dura lex, sed lex ;)! Aquesta paraula, lex, legis, que ve del llatí, no només te el significat que ja coneixem sinó que originalment tenia un significat religiós i feia referència a la forma elegida per fer un ritual. Més tard, la mateixa paraula també es va fer servir per indicar  la fórmula, la regla per barrejar metalls, per exemple la quantitat d'or per peça alhora de fer monedes, però era un significat més minoritari. A més la paraula lex està relacionada amb l'arrel indoeuropea leg- (com es pot veura al genitiu legis) que també es pot trobar a paraules com intel·ligència o col·lega.

Jutge: el concepte del jutge ens ve de l'antiguitat, i es pot veure si ens remontem a l'etimologia i formació d'aquesta paraula: jutge ve del llatí iudex, iudicis, més concretament del seu acusatiu, iudicem. La paraula iudex està formada a partir de la paraula llatina ius, que vol dir dret i d'una arrel indoeuropea que prové del verb dicere (indicar,senyalar,dir). Per tant,  remontant-nos a l'etimologia, un jutge és aquell que indica, senyala o diu els drets i amb una ràpida consulta al diccionari podem veure que qui va crear aquesta paraula no tenia un concepte gaire diferent al del jutge actual.

definició de jutge,jutgessa segons el Diec 2

Advocat: el mot "advocat" procedeix de la paraula llatina "advocatus", que va ser formada d'una manera bastant curiosa: la paraula advocatus va derivar de l'expresió "ad auxilium vocatus", que si l'analitzem està composta per la preposició ad (a, cap a), auxilium (que vol dir ajuda) i vocatus, participi passiu del verb vocare (cridar). Per tant, traduit significaria "el que és cridat a ajudar". Això es deu a que quan un acusat necessitava ajuda en la seva defensa cridava l'advocat perquè l'ajudés.

Tribunal: en l'actualitat, el tribunal és el lloc on els jutges exerceixen justícia, com de fet ja significava a l'antiga roma. El tribunal, tribunalis era una tarima, un lloc elevat des d'on parlaven els jutges i jurats i també els representants polítics, i per tant és normal que amb el temps hagi evolucionat a ser el lloc on s'imposa justícia. La paraula tribunal va ser formada així mateix, perquè originalmet era on se stituaven els tribuns, tribunus, uns càrrers polítics amb facultats com porposar lleis a l'assamblea, vetar-ne si els hi semblava que atemptaven a l'ordre públic o assistir a les reunions del senat.

Sentència: la paruala sentència ve del llatí sententia, mot format per el sufix -entia, composat per -t i -ia que ens indica una qualitat de l'agent i l'arrel del verb llatí sentire. El verb sentire vol dir a la vegada sentir i pensar i ve de l'arrel indoeuropea sent- que significa que indica prendre una direcció després d'haver-se orientat. Podem dir llavors, que aquest verb transmet el complet del procés perceptiu: vol transmetre el fet de sentir, pensar, opinar després d'haver-se fonamentat una opinió que ens permet tenir un criteri propi. Per tant, una sentència és una cosa, en el cas del judici, una decisió que té la qualitat d'haver estat presa després d'un procés informatiu.