Etimologies del llatí : el dret

Dels romans n'hem heretat ple de coses, des de gran part de la nostra cultura, gastronomia, llengua (com estem demostrant amb aquestes entrades d'etimologia ;) ), i també molta part de l'actual dret. La justícia, un dels tres fonaments de la nostra societat actual és en gran part d'herencia llatina, per això n'han quedat molts termes.

El dret romà era d'una gran complexitat, aplicabilitat i qualitat tècnica el que ha fet que sigui la base de molts codis civils i sistemes judicials europeus, i que s'estudii a la carrera de dret en països amb aquest sistema. Tenia bàsicament dos tipus de drets: els drets públics i els drets privats, i hi constava algunes branques del dret actual com ara el dret tributari, el dret administratiu i el dret penal. La base del dret romà són les lleis de les dotze taules, Duodecim tabularum, i es van publicar durant la República romana, sobre els anys 451-450 aC.

EL DRET

Llei: la paraula llei, el concepte de la qual és pilar de la justícia actual, prové directament del llatí, com ja hem pogut veure en els llatinismes d'aquest tema: dura lex, sed lex ;)! Aquesta paraula, lex, legis, que ve del llatí, no només te el significat que ja coneixem sinó que originalment tenia un significat religiós i feia referència a la forma elegida per fer un ritual. Més tard, la mateixa paraula també es va fer servir per indicar  la fórmula, la regla per barrejar metalls, per exemple la quantitat d'or per peça alhora de fer monedes, però era un significat més minoritari. A més la paraula lex està relacionada amb l'arrel indoeuropea leg- (com es pot veura al genitiu legis) que també es pot trobar a paraules com intel·ligència o col·lega.

Jutge: el concepte del jutge ens ve de l'antiguitat, i es pot veure si ens remontem a l'etimologia i formació d'aquesta paraula: jutge ve del llatí iudex, iudicis, més concretament del seu acusatiu, iudicem. La paraula iudex està formada a partir de la paraula llatina ius, que vol dir dret i d'una arrel indoeuropea que prové del verb dicere (indicar,senyalar,dir). Per tant,  remontant-nos a l'etimologia, un jutge és aquell que indica, senyala o diu els drets i amb una ràpida consulta al diccionari podem veure que qui va crear aquesta paraula no tenia un concepte gaire diferent al del jutge actual.

definició de jutge,jutgessa segons el Diec 2

Advocat: el mot "advocat" procedeix de la paraula llatina "advocatus", que va ser formada d'una manera bastant curiosa: la paraula advocatus va derivar de l'expresió "ad auxilium vocatus", que si l'analitzem està composta per la preposició ad (a, cap a), auxilium (que vol dir ajuda) i vocatus, participi passiu del verb vocare (cridar). Per tant, traduit significaria "el que és cridat a ajudar". Això es deu a que quan un acusat necessitava ajuda en la seva defensa cridava l'advocat perquè l'ajudés.

Tribunal: en l'actualitat, el tribunal és el lloc on els jutges exerceixen justícia, com de fet ja significava a l'antiga roma. El tribunal, tribunalis era una tarima, un lloc elevat des d'on parlaven els jutges i jurats i també els representants polítics, i per tant és normal que amb el temps hagi evolucionat a ser el lloc on s'imposa justícia. La paraula tribunal va ser formada així mateix, perquè originalmet era on se stituaven els tribuns, tribunus, uns càrrers polítics amb facultats com porposar lleis a l'assamblea, vetar-ne si els hi semblava que atemptaven a l'ordre públic o assistir a les reunions del senat.

Sentència: la paruala sentència ve del llatí sententia, mot format per el sufix -entia, composat per -t i -ia que ens indica una qualitat de l'agent i l'arrel del verb llatí sentire. El verb sentire vol dir a la vegada sentir i pensar i ve de l'arrel indoeuropea sent- que significa que indica prendre una direcció després d'haver-se orientat. Podem dir llavors, que aquest verb transmet el complet del procés perceptiu: vol transmetre el fet de sentir, pensar, opinar després d'haver-se fonamentat una opinió que ens permet tenir un criteri propi. Per tant, una sentència és una cosa, en el cas del judici, una decisió que té la qualitat d'haver estat presa després d'un procés informatiu.

Etimologies curioses... INSTRUMENTS

Avui dia, coneixem i practiquem molts instruments. Tots aquests tenen un nom, un terme pel qual són coneguts. En moltes ocasions anomenem aquests instruments, però desconeixem per què i d’on sorgeix que els anomenin d’aquesta forma.

Alguns dels instruments que he escollit són:

Saxo: la paraula saxofon està formada sobre les arrels Sax i phone. La segona és una paraula grega que significa 'so' (cosa bastant lògica tractant-se d'un instrument musical). La primera és ni més ni menys que el cognom del seu inventor: Adolphe Sax. O sigui, el saxofon no és altra cosa que 'el so del senyor Sax'.

Lira: aquesta expressió en la seva etimologia procedeix de el llatí «lyra» i al seu torn de el grec «λυρα» (lyra), l'última accepció de l'italià «lira».

Aquest intrument de cordes és simbòlic del gran incendi de Roma l’any 64 d.C, on es diu que l’emperador de Roma Nerón, tocava la lira mentres Roma s’estava incendiant. Però en veritat, Tácito diu que a Nerón noli agradava la lira sino la cithara i que només eran rumors.

Òrgan: del llatí organum, i aquest del grec antic ὄργανον (Órganon), "allò amb el que es treballa". Pot tenir diversos significats com per exemple referit a la biologia, a la botànica o a la música. L’ accepció anatòmica, procedeix de la consideració del cos com un instrument, perquè totes les seves part executen una funció determinada.

Cítara: del llatí cítara i  del grec κιθάρα (transcrit, quizara o kizára) és un instrument de corda que pertany a la família dels instruments de corda polsada, similar a la lira o l'arpa de mà. A l'antiga Grècia el seu ús estava associat amb el culte a Apol·lo, en contraposició a l'aulos, associat a el culte a Dionís, i per tant estava considerada un instrument més "noble" que l'associat a el déu de les passions i els instints.

Aulos: (en grec antic: αὐλός / aulos; plural grec auloi) va ser un instrument musical de vent de l'Antiga Grècia. El músic que el tocava rebia el nom de «auleta». Els romans també van utilitzar aquest instrument i l'anomenaven tèbia.

En la mitologia grega, el aulos va ser inventat per Atenea per imitar l'estrena funerari de Medusa,  que res més tenir-lo el va llançar a la llunyania, perquè es va adonar que bufar l'instrument deformava els seus trets. El sàtir Marsias va recuperar l'instrument i el va tocar en competició amb Apol·lo, que va tocar la lira.

El aulos, relacionat amb el culte orgiàstic, és a dir, el culte a Dionís i a Cibeles, va topar a Grècia amb la resistència dels instruments de corda (relacionats amb el culte a Apol·lo).

Etimologies curioses... PARTS DEL COS

Dels peus al cap i per fora o per dins, totes aquelles parts del nostre organisme que podem veure, i les que no, tenen un nom, un terme pel qual són conegudes. Moltes són les ocasions en les que anomenem alguns d'aquests òrgans  i, per molt que estiguem familiaritzats amb el seu nom, desconeixem per què i d'on sorgeix el que s'anomenin d'aquesta forma.

Algunes de les paraules que he escollit són:

Coll: És la part de el cos que uneix el cap amb el tronc i prové del llatí 'collum'. També era utilitzat per referir-se a la tija d'una flor. Es va originar com a clara referència a allò que permet girar i fer tornar al seu lloc d'origen alguna cosa, en aquest cas el cap (o, per exemple, una flor). Arran de la seva anatomia (estret i allargat) amb el pas el temps també es va utilitzar la paraula coll per referir-se a la part superior i més estreta d'un got o una ampolla.

Artells: És la part exterior de qualsevol de les juntures dels dits, on s'uneixen els ossos que es componen. Artell és el diminutiu de nus i etimològicament prové de el llatí vulgar 'nudus' i també del llatí clàssic 'nodus', fent referència a la part d'intersecció d'una cosa que es junta (en aquest cas les falanges dels dits a la mà ).

Aixella: Es tracta de la concavitat que forma l'arrencada de el braç amb el cos. Prové de el llatí 'axilla', d'idèntic significat i aquest prové del vocable 'axis' el qual feia referència a un eix o ala. Una altra manera comuna per referir-se a l'aixella és 'aixella', però aquest terme té una etimologia una mica desconeguda i discutida.

Vena: És cada un dels conductes pels quals corre la nostra sang, fent un recorregut pels nostres òrgans interiors i amb sortida i arribada al cor. Prové del terme en llatí, 'vena' escrit de la mateixa manera, que era utilitzat per a referir-se a qualsevol conducte pel qual, de forma natural, circulava qualsevol líquid (aigua, sang ...).

Cuixa: És la part de la cama des de la juntura dels malucs fins al genoll. El terme és en si una contracció del vocable 'múscul', el qual prové del llatí 'musculus' i el significat era 'ratoncillo'.

ETIMOLOGIES CURIOSES: LA MEDICINA

Avui i sempre la medicina és un terme que hi ha influït en les nostres vides. És per això i per la situació que estem vivint ara mateix, que he volgut fer una recopilació de paraules que provenen del llatí i es troben en l'àmbit de la medicina i que amb freqüència utilitzem.

- La primera paraula i que és la que engloba aquest tema és MEDICINA.

Medicina és una paraula d'origen llatí que derivada de medicus (metge), paraula que al seu torn es deriva de mederi (cuidar, tractar). A part la paraula medicina porta el sufix -ina que vol dir "matèria de" (matèria del metge, del qual cuida, tracta o cura, en aquest cas).

La medina és la ciència que estudia les malalties que afecten l'ésser humà, les maneres de prevenir-les i les formes de tractament per a curar-les. Tot i que té un doble significat i també fa referència a una substància que serveix per a curar o prevenir una malaltia, per a reduir els seus efectes o per a alleujar un dolor físic.

- La paraula TUBERCULOSI també prové del llatí i és derivada de tuberculum (petita protuberància, tumor petit) forma diminutiva de tuber, tuberis (protuberància, nòdul, tumor) que s'ha relacionat etimològicament amb tumeo (estar inflat) i amb tumor 'inflor'. Porta l'habitual sufix grec

-osis que denota malaltia.

La tuberculosi és una malaltia infecciosa, contagiosa i inoculable, que produeix una lesió inflamatòria amb tendència a la necrosi caseosa.

- La paraula ANTIVIRUS és una paraula que prové del llatí i és derivada del prefix grec ἀντι- (anti- o contra) i en llatí virus (virus).

Virus en medicina fa referència a una cosa molt nociva, verí, que normalment utilitza la maquinària biosintètica de la cèl·lula per multiplacar-se. Tot i que ne l'àmbit informàtic antivirus és un programa que és capaç de contrarestar l'efecte d'un virus informàtic.

- La paraula HOSPITAL és una paraula que prové de llatí que és derivada de hospes (hostal)

Aquesta paraula vol dir en medina és un establiment destinat a proporcionar a la població una assistència medico-sanitària completa.

- La paraula FERIDA prové d'un verb en llatí que és ferir (colpejat). Aquesta paraula vol dir una lesió que és produeix en le cos d'un ésser humà o d'un animal. Pot ser produïda per moltes raons però normalment és degut a un cop o un esquinços de la pell, ja que la pell és molt sensible.

Com veieu, les paraules de la medina ens envolten dia a dia i moltes d'elles provenen del llatí, tot i que en grec també hi ha moltes.

Etimologies curioses: La Gastronomia

La gastronomia romana  va evolucionar molt al llarg dels anys, especialment a partir de segle II a.C. en què s'introdueixen aliments provinents de llocs llunyans que trencaven l'austeritat de la dieta republicana.

L'alimentació bàsica constava de vi, mel, sal, garum, oli, ous llegums ... però el pa era un aliment per a classes benestants, que no s'introdueix fins a una data relativament recent (171 a.C.).

A partir de llavors s'afegirà fermentum o llevat a la farina, tot i que també existia un pa menys fermentat. Els romans solien prendre polenta o pulmentum, una mena de pasta a base d'aigua i farina com a aliment principal.

Tres eren els àpats bàsics. Al ientaculum o esmorzar es prenia pa amb all untat, sal i, en ocasions, ous, llet, mel o algun fruit sec. El dinar o prandium era lleuger i consistia en llegums, peix, fruites de el temps i les sobres del sopar anterior. El sopar era el menjar principal. Fins al segle II consistia en polenta i altres aliments tradicionals que els comensals prenien asseguts en banquetes al voltant d'una taula.

Així doncs, avui coneixerem 5 mots derivats del llatí que engloben la familia lexica de la Gastronomia:

-El gust: Aquest terme procedeix del llati "gustus". Aquest vocabul és refereix a un sentit o percepció de tipus corporal en què pot percebre substàncies com els aliments o també en les begudes. Sabor al paladar que té les coses. Delit, complaença, plaer satisfacció o goig que es pot experimentar per algun motiu o que es rep a qualsevol element. Facultat de percebre, apreciar o apreciar en les seves qualitats físiques. Mode d'apreciar les coses d'una persona.

-Oliva: Aquest vocable en la seva etimologia procedeix de el llatí «Oliva». Aquest terme es defineix (en botànica) a un arbust que pertany a la divisió dels fanerògames, classe dels dicotiledònies, família de les oleàcies i al seu torn a l'ordre dels Lamiales, conegut també com el aceituno. O bé fruit d'l'olivera, anomenat també oliva que s'extreu un suc molt greixos, que produeix l'oli d'oliva.

-Ou: Aquest mot és de procedència llatina sota denominació «ovum» amb el mateix significat. Així doncs, aquest mot  fa al·lusió a un cos arrodonit i ovalat d'una duresa o mida variable, depenent de l'espècie, que produeix les femelles d'alguns animals vivípars com aus, peixos, rèptils, insectes o amfibis i on conté l'embrió i compostos necessaris per a la nutrició durant la incubació. Per antonomàsia es refereix el de la gallina o la guatlla destinat a l'alimentació humana.

-Enciam(lechuga): El nom genèric Lactuca procedeix de el llatí lac, -tis (llet). Tal etimologia refereix a el líquid lletós que és la saba que traspuen les tiges d'aquesta planta al ser tallades. L'adjectiu específic fa referència al seu caràcter d'espècie conreada. L'enciam (Lactuca sativa) és una planta anual, pròpia de les regions semi-temperades, que es conrea amb fins alimentaris. A causa de les moltes varietats que existeixen, i al seu cultiu cada vegada més gran en hivernacles, es pot consumir durant tot l'any. Normalment es pren crua, com a ingredient d'amanides i altres plats, però certes varietats, sobretot les d'origen xinès, posseeixen una textura més robusta i per això s'empren cuites.

-Llet: Aquest mot procedeix del llatí «lac» o «lactis» que vol dir llet. Com bé tots sabem la llet és un líquid de color blanquinós que es segrega en la glàndula mamària de la majoria de les femelles dels mamífers i també en el pit de la dona. De la mateixa secreció nutritiva d'alguns animals com la vaca, que s'empra com a aliment. Suc blanc obtingut d'alguns fruits, llavors o plantes.

D'aquesta manera podem afirmar que el llatí és un gust, ja que molts dels mots que utilitzem al nostre dia a dia, i formen part de la nostre dieta, provenen del llatí! 

Etimologies gregues: La Gastronomia

La cultura d’un poble es transmet en igual grau a les seves cuines que des de les aules, i s’assimila tant pel paladar com per l’oïda i la vista. La gastronomia fou el setè art molt abans de que ho fos el cinema. 
La gastronomia és un art conformat pel conjunt d'aspectes culinaris que pertanyen a la cultura d'una societat, permetent l'elaboració de menjars exquisits i de bona qualitat. 


La paraula gastronomia prové del mot grec γαστρονομία (gastronomia) formada de γαστήρ, γαστρός (gaster, gastrós = estómac), i νόμος (nomos = regla) i el sufix - ια (-ía = qualitat). Es refereix a la qualitat vinculada amb la llei o norma de l'estómac. 
A continuació, coneixerem cinc paraules relacionades amb la gastronomia d'origen grec: 


-Gastroscopia: Format per γασ-τήρ/-τρός, "estómac", i per -σκοπία, "inspecció", és una exploració que permet la visualització directa de la part alta de l'tub digestiu (esòfag, estómac i duodè), utilitzant un tub flexible prim. 
A més de ser un mètode diagnòstic, la gastroscòpia té un important aspecte terapèutic. 
Mitjançant el canal de l'endoscopi, podem passar gran varietat d'instrumental, que permet actuar sobre diverses lesions: dilatació de zones estenòtiques (estretes), extirpació de pòlips, extracció de cossos estranys, tractament de focus d'hemorràgia, etc. 
Això permet evitar o reduir la necessitat de transfusions i la utilització de cirurgia en un gran nombre de pacients. 

Una gastroscopia

-Gastroenteritis: Aquest mot está format per γαστηρ, "estómac", més εντερον, "intestí" i el sufix ιτις que indica "inflamació". Així doncs, una gastroenteritis és una inflamació o inflor de tipus simultani de el tegument mucós de l'estómac i també aquesta relacionat en l'intestí, que és causat generalment per la presència d'un virus, bacteri o un paràsit. 


-Gastralagia: Aquest mot és compost per el prefix grec γαστρο, "estómac" i per el sufix αλγια de l'arrel de αλγος que vol dir "dolor". Així doncs,aquest terme fa referència (en medicina) a un dolor sobtat, freqüent o esporàdic que és localitzat en general a l'estómac, que és causat per un acidesa de tipus gàstrica, reflux, indigestió en consumir massa els aliments i la presència de virus o bacteris. 


-Tròfic: Aquest mot prové de ll verb grec τρέφω, que vol dir alimentar. L'adjectiu tròfic, es denomina a cada un dels conjunts d'espècies, o d'organismes, d'un ecosistema que coincideixen pel lloc del seu hàbitat que ocupen en el flux d'energia i nutrients, és a dir, als que ocupen un lloc equivalent a la cadena alimentària. 

Exemple d'una xarxa tròfica

-Páncreas: Format per παν, "tot", i per κρεας "carn", es refereix a l'òrgan glandular situat entre l'estómac i la columna vertebral amb un conducte que desemboca al duodè. Té secrecions endocrines com la insulina i el glucagó, i secrecions exocrines amb els sucs pancreàtics que participen en la digestió dels aliments. 


Com podem hem pogut observar, actualment al nostre vocabuari emperem molts mots que tenen origen grec, que fins ara no ho sabiem! D'aquesta manera cal fomentar la cultura grega i fer creure al nostre entorn, que no és pas una llengua morta! 

Etimologies del grec: la medicina

La medicina és un element molt present en la nostra vida actual (ara sobretot que estem de quarantena), i són uns dies on s'està veient la importància d'aquesta ciència i dels milers de professionals que la treballen.

Avui en dia potser ja no creem tots els noms de les malalties a partir del grec i el llatí, però encara ens queden molts mots relacionats amb la medicina que sí que provénen d'allà, alguns de forma més curiosa que altres, és per això que en aquesta entrada d'etimologia he decidit parlar-ne.

LA MEDICINA

Epidèmia: un mot que prové del grec ἐπιδημία, al seu temps format per la preposició ἐπι (sobre) i τò δῆμος (poble) és a dir una cosa que afecta sobre tot el poble. Originalment volia significar l'estada d'una persona en un poble, però el seu significat ha canviat amb el temps a l'estada d'una malaltia sobre un poble. De similars arrels trobem també pandèmia que afecta a tot el poble com indica l'adjectiu grec πᾶσ, πᾶσα, πᾶν, o epizootia (d'ἐπι i ζῷον) si la malaltia afecta una població d'animals.

Diabetis: la diabetis és una malaltia relacionada amb l'excés de glucosa a la sang que així mateix provoca l'increment en el cicle urinari. A això fa referència l'etimologia de la paraula diabetis, que ve del grec διαβήτης, paraula formada per la reposició δια (a través), el verb βαίνειν (passar, caminar) i el sufix της (que indica agent, una persona). Així doncs el mot grec διαβήτης ve a significar "allò que va/passa a través" perquè en el cos d'aquells que pateixen diabetis tot líquid ingerit no s'hi queda, sinó que va a través.

Hipòcrates

Histèria: si bé la histèria avui en dia pot no ser considerada una malaltia (diem histèrica a una persona afectada d'una excitació nerviosa molt intensa), els antics sí que ho consideraven una patologia, i de fet la seva etimologia demostra com: histèria ve del mot grec ὐστέρα que significa matriu o úter, i del sufix -ια que indica qualitat. Per tant doncs, la histèria és una qualitat de l'úter és a dir, de les dones. Això es deu a la creència dels antics que la histèria només la patien les dones (sense contemplar òbviament el fet de que hi puguin haver homes amb úter) , com així ho va diagnosticar Hipòcrates, considerat pare de la medicina occidental, atribuint la causa de la histèria a moviments anormals de l'úter.

Pneumònia: la paraula pneumònia ve de la paraula grega πνευμονία que al seu torn està formada per la paraula πνεύμων, ος, que vol dir pulmó, i el sufix -ία., ja que indica una infecció al pulmó. Aquesta mateixa paraula, πνεύμων, ος ve del substantiu πνεῦμα que vol dir respiració, buf, perquè són els pulmons els òrgans respiratoris centrals. Existeix un equivalent menys tècnic, la pulmonia, però que deriva del llatí pulmo, pulmonis.

Nefritis: la nefritis és una malaltia que rep el nom del llatí nephritis, però derivant aquesta del grec νεφρῖτις. El mot νεφρῖτις està format per el mot grec νεφρός, que vol dir ronyó i per el sufix -ῖτις, que indica "malaltia que afecta a" (d'aquí deriven moltes malalties com hepatitis, gastritis, laringitis o celulitis). Aquesta malaltia, que com es pot deduir per l'etimologia, és una inflamació als ronyons, consta des del segle V aC. en uns escrits fets per el mateix Hipòcrates.

Està clar que els metges (del llatí, medicus) parlen més grec del què es pensen, fins i tot sense haver fet l'humanístic!