El joc a l'antiga Roma

Segurament tots haurem tingut contacte amb una persona a qui li encanten els jocs d'atzar, tampoc seria estrany que coneguéssim algú que és o ha estat addicte al joc. Realment, a la nostra societat li agrada bastant jugar i això no ens ve de nou, de fet es pot dir que ho hem heretat dels antics romans, els quals, ho van heretar dels etruscos. Amb aquesta informació no exposo els jocs als quals jugaven, sinó que em centro a explicar com influïen en la societat.

L'afició dels romans pel joc va arribar a tal punt que, en alguns períodes de l'etapa republicana, els jocs d'atzar van ser prohibits, a excepció de la festivitat dels Saturnals (celebrades anualment entre els dies 17 i 19 de desembre), a les quals, en honor del déu Saturn, es realitzava un dia de festivitat pública i dos dies de festes privades dins les cases (en el cas dels patricis, era usual jugar a jocs similars al Bingo actual). 

Festes Saturnals

Tot i estar il·legalitzats, els romans no feien gens de cas de la llei i seguien jugant, sobretot a les tavernes, on eren freqüents les baralles per culpa dels jugadors que feien trampes, sobretot amb els jocs de daus, que eren els més populars. 

Grup de jugadors a una taverna

Com no podia ser d'una altra manera, no només el poble romà era compulsiu a l'hora de jugar, també es té constància que diversos emperadors com August, Calígula, Claudi o Neró, eren grans aficionats a jugar, com a dada curiosa afegiré que, es creu que en una sola nit, l'emperador August va perdre 20.000 sestercis per haver jugat als daus. 

Daus i altres peces amb les que jugaven els romans

Com a darrera mostra de fins a quin punt el joc tenia influència sobre els romans, cal afegir que el terme emprat per anomenar al joc era "alea" (que també significa dau) i se sap que el terme "aleator", que vol dir jugador era utilitzat de forma pejorativa al moment referir-se a una persona menyspreable. D'altra banda, la famosa frase que es creu que Juli Cèsar va dir quan va travessar el riu Rubicó (i per tant s'estava rebel·lant contra el govern de la república), és "alea iacta est", que adaptat al català vol dir una cosa semblant a "la sort està tirada", però la traducció literal és "els daus han estat llençats", reflectint un cop més com, el joc formava part de la mateixa cultura romana.

I vosaltres que creieu? Penseu que avui dia la nostra societat té vestigis d'aquests costums?