LA CIRURGIA A L'ÈPOCA ROMANA

Una petita introducció.

La medicina a l'antiga Roma estava poc avançada i la majoria de coneixements respecte aquesta van ser adquirits dels grecs, principalment d' Hipòcrates (considerat el pare de la medicina antiga). No va ser fins als inicis de la República quan es van començar a crear escoles de medicina a Roma i per tant, els primers metges que van haver-hi eren procedents de Grècia. Cal destacar, també, que la medicina en aquella època s'acostumava a barrejar amb la religió.

Qui eren els encargats de les operacions quirúrgiques?

Els metges de l'època no sempre eren professionals i s'encarregaven de fer diferents funcions. Fins i tot els barbers podien fer operacions quirúrgiques. Tot i això, a causa de les guerres, molts es formaven en medicina als hospitals de l'exèrcit i allà aprenien sobre anatomia i cirurgia per curar els ferits. També eren els encarregats de tractar les malalties i la higiene. 

Alguns d'ells acostumaven a ser esclaus o lliberts que anaven viatjant poble per poble.

Les operacions quirúrgiques

Les operacions en aquella època, com ja sabem, comportaven un perill més gran i no existia encara l'anestèsia. El que podien fer els pacients era veure vi o algun tipus d'alcohol per alleujar el dolor. Les operacions més dutes a terme eren les amputacions d'extremitats, restabliment d'ossos trencats, l'establiment de pròtesis o la cesària en el parts de les dones, entre altres. 

Això sí, per fer les operacions, els metges tenien diferents instruments majoritàriament fets amb bronze i ferro:

Un dels més utilitzats era el bisturí que tenia tres parts diferents: una fulla que tallava, un entroncament on s'introduïa la fulla i dues ranures per fixar-la. 

També utilitzaven els ganxos separadors per cirurgies més petites com l'operació de les amígdales (que ja es realitzaven en aquella època).

 El trepà cilíndric per cranis era utilitzat per fer forats al cap i poder retirar restes d'ossos en cas de que s'haguessín quedat incrustats dins una ferida després d'un cop al cap. 

Finalment, també utilitzaven tisores, pinces, agulles, palanques, martells de plom, entre d'altres.

Aule Corneli Cels

Cels va ser un escriptor romà i molt possiblement metge que va viure al segle I aC. Una de les seves obres, anomenada De Medicina, que parla sobre la dieta, la cirurgia, temes de farmàcia i altres temes relacionats amb els anteriors. Aquesta obra es de les úniques que es van conservar i va tenir una gran influència en la medicina dels anys següents ja que recull tots els coneixements i avenços mèdics des d´Hipòcrates.

Cels, en un apartat del llibre, escriu les qualitats que ha de tenir un cirurgià:

"El cirurgià ha de ser jove o si més no d'edat no molt avançada, tenir la mà ferma, segura i que mai tremoli; ha de ser tan destre amb la mà esquerra com amb la dreta; tenir la vista segura i penetrant; intrepidesa d'ànim suficient per mantenir-se ferm contra els crits del pacient, tot i que compadint a aquell la cura hagi emprès; no ha de afanyar-se més del que el cas requereixi, ni tallar menys del que sigui necessari i executar el seu propòsit en tot cas, sense canvis per les inoportunitats del pacient ... "