Les monedes a l'antiga Roma

En els seus orígens, com en els de totes les civilitzacions, el comerç romà no necessitava la utilització de la moneda, ja que s'utilitzava comunament el trueque com a mitjà per a realitzar les transaccions. Fins i tot, les multes i les sancions s'havien de pagar amb els caps de bestiar corresponents. Però quan Roma va començar a expandir-se per Itàlia va adoptar el sistema monetari dels hel·lens. Com els romans necessitaven importar metalls per fabricar instruments per al cultiu o bé per fabricar armes, el coure i el bronze van passar a ser un altre article de canvi. Així, les primeres monedes romanes, van ser de coure, encara que el seu valor es mesurava pel que fa al lingot de bronze (aes) i van prendre el nom d'aquest metall, l'as romà.  Van començar usant pesades barres d'aquest metall sense marques (aes rude). Al segle IV a.C els romans ja fonien lingots de bronze de forma rectangular amb la marca del taller (aes signatum), el pes oscil·lava entre 1,300 i 1,800 kg. La tradició afirmava que l'ús del aes signatum havia començat en època del rei Servi Tul·li (578-535 a.C.) i les lleis de les XII Taules (s. V a.C.) al·ludeixen a la lliura de bronze com a moneda.
Les marques dels lingots solien ser figures d'animals com el bou, el xai o el porc, es pensa que aquestes marques representaven primitivament el valor de canvi de les peces de metall, això explica el fet de que els romans designessin els diners com pecunia, ja que pecus significa 'ramat'. Una llei del segle IV establia aquesta proporció: 1 bou = 10 ovelles = 1 lliura de bronze.

En època de Juli Cèsar (49 aC.) s'encunyen les primeres monedes d'or: aureus i amb l'emperador Constantí va aparèixer una moneda anomenada solidus (d'aquí la paraula sou).

Per finalitzar, també es troben una mena de kamasutra numismàtic que utilitzava la societat romana. El seu nom era Spintria o Spintriae (en plural), unes monedes que els romans utilitzaven per pagar els seus favors sexuals a les prostitutes i que representaven actes o símbols sexuals.

Aquestes monedes sexuals (no eren oficials) podrien haver-se utilitzat per a pagar en els bordells romans a les prostitutes que no parlaven l'idioma oficial (llatí) o simplement per facilitar el servei.