PANEM ET CIRCENSES

Va ser Juvenal qui va acunyar aquest llatinisme. “Panem et Circenses”, literalment “pa i circ”, era la fórmula per al benestar de la població, i per tant una estratègia política. Aquesta fórmula oferia una gran varietat de plaers tals com: la distribució d'aliments, banys públics, gladiadors, animals exòtics, les carreres de carros, competicions esportives, i la representació teatral. Va ser un instrument eficaç en mans dels emperadors per a mantenir la població dòcil, i al mateix temps, donant-los l'oportunitat d'expressar-se en aquests llocs lúdics. Avui és una frase popular usada políticament per a denotar que aquests dos elements són els que mantenen al poble tranquil, i d'aquesta manera asistencialista es porta endavant una societat que ocultan i distorciona fets controversials o senzillament mantenint els individus allunyats i distrets del que és la realitat en la que es troben sotmesos.

Els polítics Romans van visualitzar un pla en el 140 a. C. per a guanyar els vots dels pobres; En regalar menjar barat i entreteniment, els polítics van decidir que aquesta política de “pa i circ” seria la forma més efectiva de pujar al poder, mantenir encegada a la plebs i sota control.

La vella fórmula dels emperadors més corruptes de l'Imperi Romà continua tenint vigor a la actual “democràcia” imperant. N'és suficient amb una mica de pa (cervesa i menjar basura) i molt de circ ( futbol, incloent altres esports, pel·lícules i tot tipus d'entreteniment de la TV, realities ahows, etc.), quantiosos espectacles, com més degradants millor, per a acontentar el proletari i que així no s'amotini, ni es preocupi per assumptes encoberts que li afecten directament, mancats de llibertat, inconscients d'estar sent manipulats, distrets, programats i adoctrinats, creient ser lliures. Els esclaus no tenen drets i els patricis viuen amb un luxe insultant.

El futbol és el millor circ actual i els governs els seus millors promotors per a fer oblidar a la societat els seus problemes i arrabassar-lis els seus drets.

Portem un quart de segle de degradació constant. Un dels efectes malèfics del sufragi universal és que els polítics prometen temptacions i vicis sota capes de llibertat i la classe mitja, mancada de voluntat pròpia i pensament independent es guia per inèrcia.