Gal·la Plàcida

Gal·la Plàcida, en llatí Aelia Galla, va néixer a Constantinoble l'any 388 i va morir al cap de 62 anys a roma el 27 de novembre de l'any 450. Va ser una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi i de la seva mare Gal·la.

Durant la seva joventut va ser una de les dones preses del saqueig de Roma per part dels visigots, era una figura d'importància, i va ser tractada respectuosament. Llavors el seu germanastre, Constanci III va demanar que l'alliberessin amb la intenció de casar-se amb ella, però el nou rei, en aquell moment el visigot Ataülf, no va voler que es casessin, per poder casar-se amb ella. Després del casament van haver d'anar a Barcelona perquè en Constantí els perseguia. Gal·la i Ataülf van tenir un fill, Teosidi, però aquest va morir. Ataülf també va morir assassinat.

Anys més tard, Gal·la va haver de casar-se amb Constantí. Aquest va morir poc desprès, va esperar al fet que el seu fill fos major d'edat i es va retirar de la vida polític. Va començar a finançar obres religioses i va ser intolerant amb les sectes religioses, de fet va expulsar als astròlegs.

Gal·la va morir de mort natural al novembre de l'any 450. Com a conclusió, va ser una dona que va tenir una vida cristiana, amb molta passió i compromís amb la religió. A conseqüència, els últims anys abans de la seva mort va fer construir unes basíliques, la de Sant Joan Baptista i la de la Santa Creu, a la de Sant Llorenç, es diu que és on descansen les seves restes, d'una dona tan important, que va viure amb unes conviccions cristianes molt fortes i que s'hagués cassat només per tenir el poble visigot unit amb el poble romà. El que ella no sabia és que no li quedaven molts anys a l'imperi pel que ella va lluitar i va casar-se forçosament per mantenir-ho.