Els romans eren una civilització molt supersticiosa. Tot i ja saber-ho
hi ha supersticions que no deixen de sorprendre, com per exemple les que
tenien a veure amb les taules. I és que per als romans si un aliment
queia a terra, estava completament prohibit recollir-lo i tornar-lo a
posar a la taula, un cop caigut l'aliment formava part del món
subterrani dels difunts. Per tant s'havia de deixar allà i després, quan
fos recollit pels esclaus, havia de ser cremat com a ofrena pels Lars.
A part d'aquesta tenien moltes altres supersticions relacionades amb les taules, per exemple si durant l'àpat es mencionava un incendi s'havia de tirar aigua sota la taula per evitar-lo.
Fer-li
un petó a la taula servia per evitar les ombres dels morts i a les
bruixes. I quedava totalment prohibit entrar al triclini amb el peu
esquerre. No s'havien d'apagar les espelmes després dels àpats, sinó
deixar que es consumissin. La taula tampoc podia quedar completament
buida, ja que era sagrada i simbolitzava la terra i els seus productes.
I
encara més creences com una que prohibia utilitzar qualsevol objecte
metàl·lic sobre la taula i obligava a utilitzar coberts de fusta. O la
d'atribuir mala sort a servir el mateix plat després d'haver esternudat a
no ser que es mengés alguna cosa immediatament després.
I per
acabar parlarem de la sal, un dels aliments que més protagonisme ha
tingut en les creences populars. La sal es considerava divina i
s'utilitzava a les Ofrenes als Lars. El seu valor a l'antiguitat deriva
del seu poder contra la corrupció dels aliments i de conservar-los aptes
per menjar. El saler (salinum) es posava al foc de la llar i simbolitzava la prosperitat familiar.
Avui dia també tenim supersticions relacionades amb els aliments. Em podeu dir alguna?
ResponEliminaQuan algú vessa la sal és un presagi de mala sort. Diuen que per contrarestar aquest "mal" s'ha de tirar-la per darrera l'espatlla esquerra.
ResponEliminaNo sé si seria una superstició o més aviat un costum/creença, però moltes famílies cristianes, abans de començar a menjar, quan estan tots reunits, beneeixen la taula i donen les gràcies a Déu pels aliments.
ResponEliminaI una altra superstició romana, tot i que no específicament relacionada amb la taula (la tenien a la vida en general), era la del costat esquerre: tal com passava als tricilinis, als qual no s'hi podia accedir amb el peu esquerre, es considerava senyal de molt mal averany el fet que un corb (l'ocell del "mal rotllo" per antonomàsia) passés pel costat esquerre d'una persona. El costat esquerre era vist com el costat de la mala sort, de les coses estranyes i de les anomalies; encara avui dia, en algunes llengües, "sinistre" o "sinistra" és una paraula que es fa servir per referir-se a l'esquerra, i també a les coses que presagien desgràcies.