Quan Roma estava a punt de submergir-se en una profunda i llarga crisi política i econòmica, una sèrie de dones provinents del costat oriental de l'imperi van ascendir al capdamunt del poder. En el seu paper de emperadrius, van donar un caràcter i estil diferents a la família imperial. La primera d'elles, Julia Domna, no només va assessorar políticament al seu marit i després al seu fill, sinó que va dotar a la cort d'una atmosfera filosòfica i intel·lectual totalment diferent a la viscuda fins al moment. Va ser tal el seu esplendor que aquell període de la història de Roma seria conegut com l'edat dels Severs i de les dones siries..
La primera emperadriu siriana
Julia Domna, el nom original era Martha (Domna era la transcripció llatina del seu significat, "senyora") va néixer a Emesa, l'actual Homs, a Síria, l'any 170. Feia pocs anys que la seva ciutat natal pertanyia a l'imperi en qualitat de capital autònoma d'una dinastia hereditària. El seu pare, Juli Bassià, era el gran sacerdot de la divinitat solar siriana Baal.
Quan Julia tenia 15 anys, es va fixar en ella Septimi Sever. El que seria el primer emperador de la dinastia severa era llavors governador de la Gàl·lia Lugdunensis. En aquell moment es trobava a la província siriana comandant una legió. Septimi tenia llavors uns 40 anys, estava vidu i tenia dues filles. L'any 187 es va casar amb ella.
Quan Julia va marxar de les seves llunyanes terres orientals per instal·lar-se a la capital de l'imperi, no ho va fer sola. La seva germana, Julia Mesa, l'acompanyava.
Julia va ser coneguda com l'emperadriu filòsofa i, de nou se li van arribar a trobar grans similituds amb l'erudita Aspasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada