Personatges importants de l'oratòria de l'Antiga Grècia

                                                                                                                                                                     

L'oratòria és l'art de parlar amb eloqüència, amb la finalitat de convèncer i commoure al públic. A l'antiga Grècia l'oratòria era essencial, des de ben petits se'ls ensenyava per a que es poguessin defensar amb les paraules. Tot i que tothom n´aprenia destaquen tres: Pèricles, Demòstenes i Lísias.

Pèricles va iniciar la seva carrera política als trenta anys dins del partit democràtic d'Efialtes i quan aquest va morir va assumir la seva direcció. Va ser gràcies a la seva hàbil eloqüència i al seu prestigi personal que es va convertir en la màxima autoritat d'Atenes, mandat que va renovar cada any fins a la seva mort. El seu govern va coincidir amb el moment apogeu del pensament i l'art grec i, sota els seu mecenatge, Atenes es va convertir en el principal centre d'activitat cultural del món antic. També va finançar la construcció de la major part de temples que composen l'Acròpolis. Per aquests motius i pels motius polítics, el segle V a.C, s'ha anomenat el segle de Pèricles.

Demòstenes és considerat el miullor orador atenès de la història. El seu interès per l'oratòria es va despertar quan el seu pedagog el va introduir clandestinament a l'Assembla on va ser testimoni d'una meravellosa autodefensa de l'estadista Calístrat. A partir d'allà va començar la seva primera professió com a logògraf. Un dels seus discursos més famosos és 'Per als megalopolitans' en el que advertia al poble atenès dels perills que suposava el poder d'Esparta. Va denunciar l'ambició de Filip de Macedonia en les famoses Filípiques, és allà on comencen l'oratòria major de Demòstenes. Al 340 a.C va passar a ser cap del partit dirigent. Al llarg de la següent dècada va intentar ser coronat pels seus mèrits físics però Equines es va oposar i Demóstenes va acabar sent expulsat a l'exili. Al 323 a.C va tornar a la seva pàtria on va ser ben acollit. Va acabar suicidant-se per enverinament per no caure a les mans d'Antípatre. La força dels seus discursos i la precisió dels seus arguments l'otorguen l'originalitat excepcional.

Lísias: Va estudiar retòrica a la Magna Grècia però després va tornar a la seva pàtria, Atenes, on es va dedicar a l'ensenyament. Va ser perseguit pel govern oligàrquic dels trenta que també va condemnar a mort al seu germà. Es va refugiar a Megara, allà va recolzar el reestabliment de la democràcia. Quan va tornar a Atenes es va dedicar a la logografia i en perseguir a Eratòstenes, un dels Trenta. La seva obra mestra és l'alegat Contra Eratòtenes, allà descrivia el terror que regnava a Atenes.