Tornant de matar la serp Pitó, Apol.lo es va trobar a l´Olimp Cupido, el fill d´Afrodita i Mart, i li va adreçar aquestes paraules: "Què fas, nen juganer, amb armes d´home?" Apol.lo es referia, evidentment, a l´arc i les fletxes de Cupido. El déu de l´amor, enfurismat pel despreci del seu germà, va decidir donar-li un bon escarment. Va agafar del seu carcaix dues fletxes, una punxaguda i d´or, i l´altra roma i de plom. La primera, que provoca l´amor, la va clavar a Apol.lo; la segona, que produeix l´odi, la va disparar contra la nimfa Dafne. Així Apol.lo, el déu del seny, es va tornar boig d´amor per la nimfa i la perseguia sense descans pel bosc. Dafne, que era filla del riu Peneu, li va demanar al seu pare que l´ajudés: "Destrueix, transformant-la, aquesta figura meva que m´ha fet ser massa desitjada". El seu pare escolta les súpliques de la seva filla i la converteix en un arbre de llorer. Apol.lo, encara estimant-la, li va concedir la fulla perenne i la dignitat del seu cap.
Apol.lo perseguint a Dafne, Theodoor van Thulden (1636 - 1638)
Apol.lo i Dafne, Gian Lorenzo Bernini (1622-25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada