Hermafrodit i Sàlmacis

Hermafrodit, fill de Mercuri i Venus, va abandonar la seva pàtria, ja essent gran, per visitar llocs desconeguts. A l'arribar a Lícia, va decidir banyar-se en un estany d'aigües cristal·lines, rodejat per gespa fresca i sempre verda. Allà hi vivia Sàlmacis, una nimfa a la qual no li agradava la cacera ni les armes, sinó que preferia descansar envoltada de la natura i contemplar-se al reflex del llac. Aquesta estava collint flors al prat dels voltants del llac, quan va veure el noi. Immediatament va voler posseir-lo. 

Edward Burne-Jones, Hermafrodit rebutja a Sàlmacis

Després de mirar-se molt per assegurar-se de que es trobava bella, es va atrevir a parlar amb ell. Després d'insistir-li molt en el fet que li fes petons i de rodejar-lo amb els braços, Hermafrodit va demanar-li que parés, o es veuria obligat a fugir. La nimfa va acceptar, però va voler amagar-se en una zona plena de bosc a prop de l'estany, per tant de poder observar-lo. El noi, pensant ja que estava sol, va descobrir el seu cos per banyar-se al llac. Sàlmacis, en veure'l nu, va tornar-se boja de desig, i va capbussar-se en les aigües.                                                                                                                          

Hermafrodit i Sàlmacis. Estàtua en el parc Lazienki, Varsòvia. 

Finalment, va abraçar-lo tan fort, que els dos cossos es van fusionar en un de sol. Els membres d'Hermafrodit es van destensar, i la veu ja no era tan viril com abans. Hermafrodit, va suplicar als seus pares, que d'ara endavant, qualsevol persona que es banyés en aquelles aigües, patís aquests canvis. Els pares van acceptar, i van dotar la font d'un poder contranatural.