Deucalió i la seva esposa Pirra van ser els únics éssers humans que van sobreviure al Diluvi. Quan van veure la tragèdia que havia succeït, Deucalió va dirigir les seves pregàries a les ninfes Corícides, a les divinitat de la muntanya i a la mateixa Temis. De tota la humanitat només havien sobreviscut ells dos, les úniques persones innocents i respectuoses amb les divinitats. Quan Júpiter veu que ja no queda ningú més decideix aturar les aigües i tornar a mostrar el món amb les terres, així que fa retirar a totes les divinitat que l'han ajudat, rius, vents i el seu germà retornen a la calma i tot torna a la normalitat. Qan Deucalió se n'adona que ell i Pirra són els únics supervivents li diu que se sent afortunat de poder estar amb ella, que no sap que hagués fet si a ella també se l'haguessin emportat les aigües. També li diu que des d'aquell moment el llinatge dels humans depèn d'ells. Tot dos plorant decideixen anar al santuari de la deessa a demanar-li com podien restaurar la humanitat. Temis els respon que s'allunyin del temple, es cobreixin i llencin cap enrere els ssos de la seva mare. Espantats per aquesta resposta van quedar callats i al cap d'una estona Pirra va respondre que no profanarien a la seva mare morta. Es queden pensant en el que els ha dit la deessa fins que Deucalió extreu el significat de les seves paraules: la seva gran mare és Gea, la Terra, creadora de tot els seus ossos són les pedres. D'aquesta manera, es van cobrir i van començar a llençar pedrers, els rocs es van anar fent tous i van començar a agafar forma. Per la voluntad dels déus, de les pedrea que llençava Deucalió van sorgir homes i de les que llençava Pirra dones. I per aquesta raó que som una raça forta i capaç d’aguantar quasi qualsevol cosa. Aquest és l’origen de la raça humana.
Deucalió i Pirra llençant les pedres, de Peter Paul Rubens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada