Filèmon i Baucis

Són una parella de vells que viuen en una casa molt petita i pobre, només posseeixen una oca. Un dia van a veure'ls dos déus, Mercuri déu del comerç i dels lladres i missatger i Júpiter reina del cel, aquests van disfressats de mortals per no ser reconeguts. Feia hores que passaven per cases demanant hostatge i ningú els acollia, fins que arriben a la casa dels dos vellets, els quals sense pensar-ho un moment els hi obren la porta i els acullen amb del poc que tenen, el millor. (llit amb les millors robes i tot així pobres, volen sacrificar la oca...).

Arriba un moment on Filèmon i Baucis s'adonen que el visitants que tenen a casa, són déus (ja que s'omplen la copa de vi instantàniament en quan aquesta s'acaba) i és aleshores quan volen sacrificar l'oca, l'únic que tenen.

Els déus molt agraïts els hi diuen que no fa falta, que ja han fet molt i han estat suficient bona gent i els hi demanen que deixin la casa i vagin amb ells. Els déus inunden la ciutat salvant-los només a ells i deixant la seva miserable casa la única en bones condicions. Seguidament transformen aquesta en un temple i els hi concedeixen un desig, al qual ells demanen morir alhora i fer-se càrrec del temple i cuidar-lo, convertint-se doncs en sacerdots.

Quan els dos vells moren es transformen en dos arbres amb els troncs junts, i mentre estan fent aquesta transformació encara estan parlant i dient-se coses maques.