Midas

Un cop Midas va rebre Silè borratxo i, a el cap d'uns dies, el va entregar al seu preceptor, el déu Bacus, aquest li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot el que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d'una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d'or; va agafar una pedra de terra i també es groguejar fins a tornar-d'or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d'or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d'una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, servidors li posar la taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d'aquella desgràcia inesperada, ric i miserable a el mateix temps, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la fam ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:

_ Perdona, Bacus, he pecat. Tingues compassió de mi i salveu-me d'aquest suplici.

Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:

_ Perquè no segueixis cobert d'aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, veu a el riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l'aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allà posa el cap sota l'aigua escumejant de la font i renta el cos i la culpa.

El rei ficar-se a l'aigua i va perdre el poder de transformar tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d'or.