ELS ANIVERSARIS
Celebrar el nostre aniversari és una cosa extremament normal en la nostra societat. La majoria de la gent espera amb ànsies aquell dia de l'any en què ets el centre del món i tothom et felicita. Comptes enrere, regals, pastissos, festes... però sabies que els romans ja celebraven el seu aniversari?
A la societat grega ja se celebrava una festa similar: segons el dia en que naixies se't associava un déu, i cada mes en celebraves l'aniversari. Està relatada l'existència d'un pastís que es preparava per l'aniversari d'Artemisa (Diana). Aquesta celebració però, només era destinada a els homes caps de família, mai a les dones ni nens, durant el període grec.
A l'època romana, i amb la introducció del calendari romà (els grecs no tenien calendes ;) ) la celebració dels aniversaris va evolucionar una festa més similar a l'actual. Van perdre part de la connotació religiosa que teníen i es van començar a celebrar als dies natalis (dies de naixement) de les persones enlloc dels Déus assignats.
Tot i adquirir un to menys religiós, una cerimònia de celebració d'aniversari mantenia cert caràcter religiós com ara una purificació i un sacrifici. També hi havia una part més social: el banquet, on la persona que celebrava menjava amb els convidats.
I és que els romans teníen convidats, perquè s'ha trobat el més similar a una invitació de la època: una tauleta de fusta escrita prop de l'any 100 aC on una romana de classe alta, Claudia Severa, li escrivia a la seva amiga Sulpicia Lepidina per convidar-la a la seva celebració d'aniversari que tindria lloc el dia 11 de setembre.
I és que sí, les dones també celebraven el seu aniversari durant l'època romana. Almenys les dones de classe alta, tot i que és possible que les dones, i en general les persones, de classe baixa també ho féssin: en primer lloc perquè és difícil que una tradició de certa rellevàcia a la classe alta tingui cap influència a la classe baixa. En segon lloc perquè Sext Aureli Properci (un autor romà) parla de Cíntia de Tibur celebrant el seu aniversari i durant els poemes referits a ella l'autor deixa anar l'impressió de que els separa la classe social, tenint ella un statu quo més baix que el d'ell. Així doncs, no només les dones, sinó que també les persones de classes socials no altes podríen haver celebrat el seu aniversari durant l'època romana.
Ara ja saps que els aniversaris romans, que trobem presents en nombroses ocasions en la literatura llatina gràcies a autors com Plaute, són un dels orígens de les celebracions anuals que celebrem avui en dia!
Fonts:
Forbes
Blog Imperium romanorum
Així, no han variat gaire els costums dels nostres avantpassats...
ResponEliminaSí, s'assemblen molt als nostres! El que més em va sorprendre va ser la presència del pastís!
EliminaRealment no ha canviat quasi res, en comparació els aniversaris que tenim avui dia. Molt interessant.
ResponEliminaDoncs em sembla molt interessant saber que realment els aniversaris son quasi com ara. M'esperava que fossin bastant diferents no se perquè.
ResponEliminaDoncs m'ha impactat que realment no han canviat quasi res, jo m'esperava més canvi.
ResponEliminaS'assemblen tant els seus aniversaris que ja me'ls imagino cantant: fauta natalicia, fauta natalicia...
ResponEliminaTant de bo pogués celebrar el meu aniversari cada més!! Realment no ha canviat el concepte d'aniversari, tot i haver passat 2000 anys!!
ResponEliminaTant de bo pogués celebrar el meu aniversari cada més!! Està clar que som una copia pura i dura dels romans!
ResponEliminaM’ha sorpres que els aniversaris fossin tan semblants als d’ara. Realment no som tan diferents als romans.
ResponEliminaMai m'havia parat a pensar com podien ser els aniversaris a l'antiga Roma i encara menys que fossin tant similars al de l'actualitat!
ResponEliminaWow, no tenia ni idea de què els romans celebressin el seu aniversari i menys de que fos tan similar a com celebrem nosaltres els nostres.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM’ha sembat molt curiós que els anniversaris fossin tant semblant als nostres, això ens fa pensar que no hem canviat molt respecte l’Antiga Roma.
ResponEliminaM'ha semblat molt interessant el fet de saber que els Romans també celebraven els seus aniversaris d'una manera bastant semblant a la nostra. Encara que espero que avui dia no es facin molts sacrifics per celebrar els aniversaris!!
ResponElimina