diumenge, 16 de febrer del 2020

SABIES QUE...?


EL MAQUILLATGE A L'ANTIGA ROMÀ

La cura de la pell va ser una autèntica obsessió de les romanes de classe alta, i entorn d'ell es va desenvolupar un art del maquillatge no menys sofisticat i luxós que el de la nostra època.

Els cànons de la bellesa romana aconsellaven a la dona una pell lluminosa, rosada i, sobretot, blanca. La blancor de la pell era el suprem tret de distinció.

El 2003, uns arqueòlegs van trobar a Londres un pot d'estany de segle II que s'havia conservat hermèticament tancat i que contenia una crema blanquinosa lleugerament granulosa, sens dubte utilitzada com maquillatge. El producte trobat a Londres tenia tres ingredients: lanolina de la llana d'ovella sense desengreixar, midó i òxid d'estany. La lanolina servia de base per a la barreja; el midó suavitzava la pell, funció per a la qual segueix usant avui dia en els productes cosmètics; l'estany era l'element que blanquejava la pell, i va començar a utilitzar-se durant l'Imperi en substitució de l'acetat de plom, que tenia efectes molt nocius.

Per aclarir la cara també s'emprava una base de maquillatge elaborada amb vinagre, mel i oli d'oliva, així com les arrels seques del meló i els excrements de cocodril. Altres ingredients utilitzats com blanquejadors van ser la cera d'abella, l'oli d'oliva, l'aigua de roses, l'oli d'ametlla, el safrà, el cogombre, l'anet, els bolets, les roselles i l’ou. Para dotar la pell d'una major lluminositat s'utilitzaven els pols de mica.

Al mateix temps, les dones agradaven de ressaltar els seus pòmuls en tons vermells molt vius, com a símbol de bona salut. Per a això, s'aplicaven terres vermelles, henna o cinabri, encara que havia alternatives més econòmiques, com el suc de mora o els pòsits de vi. D'altra banda, el carmí de llavis, també en tons vermells molt vius, s'aconseguia amb l'ocre procedent de líquens o de mol·luscs, amb fruites podrides i fins i tot amb mini.

Segons l'ideal de bellesa romana, la dona havia de posseir grans ulls i llargues pestanyes. Mitjançant un petit instrument arrodonit d'ivori, vidre, os o fusta, que prèviament es  submergia en oli o en aigua, s'aplicava el perfilador d'ulls, que s'obtenia amb la galena, amb el sutge o amb la pols d'antimoni. Per a la ombra d'ulls, generalment negra o blava, eren imprescindibles la cendra i la zurita.

Les celles es perfilaven sense allargar-les i es retocaven amb pinces. En aquest sentit existia una preferència per les celles unides sobre el nas, efecte que s'aconseguia aplicant una barreja d'ous de formiga picats amb mosques seques, una barreja que també es feia servir com a màscara per les pestanyes.

Per maquillar era indispensable disposar d'un mirall. Aquest podia tenir forma arrodonida, o quadrada, model molt difós i comú durant tot l'Imperi. Tradicionalment, els miralls es fabricaven en metall (ja fos de bronze, coure, plata o or) i tenien mànecs finament treballats, tant en metall com en os o ivori.

Els cosmètics es compraven en els mercats. Els que eren líquids es col·locaven en petits recipients de terracota, en gots de vidre verd i blavós o en petits envasos realitzats amb diferents materials i els cosmètics espessos es venien en petits cofres de fusta.

Resultat d'imatges per a "maquillaje en la antigua roma"

13 comentaris:

  1. Interessant entrada. Al taller de cosmètica vam comprovar que els romans i romans feien servit tot tipus de productes naturals per a tenir cura del seu cos.

    ResponElimina
  2. Mai hagués dit que els romans es cuidaven tant la pell i tenien cura del seu especte, molt interessant.

    ResponElimina
  3. Molt xulo com utilitzaven els elements de la natura! Se les ingeniaven totes!

    ResponElimina
  4. Es molt interessant perquè mai hagués pensat que després del que es diu sobre la higiene i tot això dels romans , aquests es preocupaven sobre la seva imatge i a més, com se les ingeniaven totes per utilitzar tot tipus de productes.

    ResponElimina
  5. És molt difícil imaginar-me avui dia utilitzant aquest material i productes per maquillar-me o per simplement hidratar-me o cuidar-me la cara, però segur que per les dones era un procés normal i molt útil. Els cànons de bellesa eren molt marcats i exagerat, tot i que a la televisió avui dia també veiem dones quasi perfectes.

    ResponElimina
  6. És impressionant la gran cura que tenien les romanes de l'aspecte i la bellesa, m'han semblat molt interessants els ingredients que utilitzaven!

    ResponElimina
  7. Bua es brutal es que mai hagués dit que els romans, amb tot els es diu d'ells per la higiene i tot això, es cuidarien i es preocuparien per el seu aspecte encara que avui dia no veuria a la nostra societat utilitzen els seus mètodes però crec que eren molt intel·ligents i aprofitaven tot el que podien.

    ResponElimina
  8. Penso que el que més ha canviat són els ingredients, però no els gustos estètics. En referència a la inclinació cap a la blancor de la pell, serà una dels fets que van provocar un important racisme a la societat?

    ResponElimina
  9. Mare meva, quanta varietat de productes estètics!! Al taller de Badalona vam poder veure alguns d'aquests productes i la veritat es que em va semblar impressionant la barreja de materials naturals que feien servir. No feien molta bona olor i per que explica la Maria segur que tampoc eren agradables a la vista, però el que esta clar és que els hi eren útils i son les bases del maquillatge d'avui en dia.

    ResponElimina
  10. Em sembla increible la varietat de productes estètics que coneixien. Al taller de Badalona van veure clars exemples de productes naturals. La veritat es que no feien molt bona olor... però segur que els hi eren molt útils!

    ResponElimina
  11. Em sembla molt interessant els materials que usaven ja que la tecnología que disposaven era bastant limitada comparada amb la d'avui dia.

    ResponElimina
  12. Mai no hauria dit que els romans eren tan presumits i es cuidaven tant la pell. M'ha semblat molt interessant que amb els materials naturals que empraven obtinguessin resultats tan bons per l'època.

    ResponElimina
  13. Molt interessants el materials que utilitzaven per tal de maquillar-se, realment mai hagués imaginat que podrien utilitzar mosques seques o la pols d'antimoni.

    ResponElimina