Sabies que...?

LA PROSTITUCIÓ A LA ANTIGA ROMA

La prostitució a l'Antiga Roma la van definir com una autèntica benedicció perquè permetia als joves donar curs als seus més baixos desitjos sense molestar les dones d'altres homes. No obstant això, tot i que la prostitució era entesa com un bé necessari, la meretriu era menyspreada pel ciutadà del carrer ja que eren al graó més baix de la societat. Aquest treball era exercit tant per homes com per dones de diferent rang social, oferien els seus serveis seguint els costums sexuals d'una societat com la romana, on els majors tabús eren el sexe oral i el fet d'assumir el rol de passiu. Hi havia diferents categories, la més alta era la de cortesana (prostitutes de luxe belles, refinades i amb bones maneres) i després, hi havia les mesoneras o venteras (dones que no eren prostitutes com a tal, però que regentaven una posada i decidien guanyar-se uns diners extra).

Les dones que volien exercir la professió havien d'obtenir la llicència que els permetia regular la seva activitat (licentia stupri). Aquesta llicència els permetia no violar la llei, però no tenien certs privilegis. No podien casar-se amb els romans lliures ni podien rebre testament o deixar els seus guanys en herència. La figura del leno (o proxeneta) era vital en la vida d'aquestes dones per preservar el bon funcionament dels serveis del bordell i oferir-los protecció. A canvi cobrava una mica més d'una tercera part de cada servei ofert. Era en els bordells, on les lupae, desenvolupaven les seves activitats sexuals. Les prostitutes, s'exhibien a través d'un aparador obert cap als carrers. Eren llocs molt ventilats i molt ben il·luminats. Alguns d'ells, fins i tot, tenien com a reclam un gran fal·lus que s'il·luminava durant la nit, a més de diversos cartells al·lusius al sexe. Les seves tarifes eren relativament barates, el que permetia a una classe mitjana satisfer les seves necessitats més bàsiques. Les relacions no només tenien lloc en aquest tipus de llocs, també en termes,teatres, carrers, etc. Tot i que els llocs més visitats i preferits eren els banys. Les fornicatrices eren les especialistes en tenir relacions en espais de cel·les on rebien als clients. De la paraula fornix prové la paraula fornicar.

Les delicatae eren les prostitutes de luxe per antonomàsia, les "escorts" de la Roma Antiga. I únicament es les podien costejar els homes més benestants i de major poder. Eren les de més alt cau i més categoria, i només estaven disponibles per a senadors, rics comerciants o generals. Les famosae eren fèmines que practicaven el sexe per pur plaer carnal, sense cap tipus de necessitat.

Pel que fa a la prostitució masculina, s'encarregaven de satisfer tant necessitats masculines com femenines. Un marit podia assassinar amb total llibertat a un professional del sexe si aconseguia enxampar l'amant de pagament amb la seva dona. Eren molt demandats per la societat romana, i fins i tot estaven millor pagats que les dones que exercien el mateix ofici i això va portar a queixes de les prostitutes. Es considerava que un penis gran era un signe important d'atractiu i masculinitat i hi havia una calçada on es reunien els prostituts, especialitzant-se en els papers d'actiu i passiu. Les statio cunnulingiorum, eren els llocs habituals on els prostituts s'oferien per practicar sexe oral a les seves clientes.

En conclusió, tot i que la prostitució va estar mal vista a Roma, els bordells tenien un paper essencial i es van multiplicar a les ciutats de l'Imperi i, a la ciutat de Pompeia, hi havia números suficients com per cobrir les necessitats de tota la població. El menyspreu que inspira la prostitució es manté en l'actualitat, tot i que avui, com en l'antiga Roma, és la mateixa societat la que demana aquest tipus de serveis.