diumenge, 16 de febrer del 2020

SABIES QUE...?

LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA


A la cultura grega el terme μουσική (música) no es referia només a l'art dels sons, sinó que comprenia també el text poètic i la dansa, i el músic era freqüentment l'autor tant de la melodia com de la lletra i les coreografies. Originàriament el cant era acompanyat d'instruments que es tocaven a l'uníson. Amb el temps les partitures es van fer més complexes i es va arribar a la creació de grans orquestres.

Es va començar probablement a escriure música entre el segle V i el IV a.C., mitjançant un sistema alfabètic que distingia les notacions vocals de les instrumentals, però la composició i la transmissió van continuar sent sobretot orals.

Els instruments amb els quals s’acompanyaven el cant dels poetes i els cors de les tragèdies eren la lyra, feta amb una closca de tortuga i amb unes cordes de budell en la seva concavitat, i el aulos, un aeròfon de llengüeta.

A Grècia la música estava considerada com un mitjà eficaç per a l'educació moral dels ciutadans. A Atenes formava part de la instrucció primària, juntament amb l'escriptura, i a Esparta els joves rebien formació musical perquè la cadència rítmica dels cors es considerava preparatòria per a la disciplina en els moviments dels batallons, ja que el aulos i els cants acompanyaven els desplaçaments de l'exèrcit. També al gimnàs, l'entrenament estava acompanyat pel so de la flauta. La música era inseparable sempre de les cerimònies públiques, tant civils com religioses.

Els temes de les cançons eren bàsicament d'índole amorosa, encara que també hi havia d'altres tipus, com gestes heroiques...

El "Epitafi de Seikilos" és l'única composició musical completa de l'Antiga Grècia que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'una inscripció epigràfica sobre una columna de marbre que es va col·locar sobre la tomba que Seikilos havia fet construir per la seva dona Euterpe, en Aydin, a l'actual Turquia. El text ens parla de la brevetat de la vida, i la melodia, escrita en manera frigia i gènere diatònic, es desenvolupa en un àmbit d'octava justa. El tema, de tonalitat malenconiosa, classificat com skolion o cançó per beure.


Resultat d'imatges per a "El "Epitafio de Seikilos""

6 comentaris:

  1. Bona entrada. Si busqueu a Youtube podreu sentir l´epitafi interpretat per músics contemporanis.https://www.youtube.com/watch?v=6-2IR4mpf7U

    ResponElimina
  2. Fins i tot els soldats estudiaven música, quina pena que avui en dia "estudiar música" tingui pitjor fama 😔

    ResponElimina
  3. Hem sorprèn que des del segle V i VI ja hi hagués un sistema alfabètic per a notes musicals. També m’ha sorprès el tipus de material que utilitzaven per crear els instruments. I hem sembla molt bona idea que la música ja fos un mitja eficaç per a la educació en aquells segles.

    ResponElimina
  4. Impressionant que els grecs li donessin tanta importància a la música. Jo considero que actualment està poc valorada a l’educació.

    ResponElimina
  5. La música es un art que ens ha acompanyat sempre. Està clar que sempre s'ha fet servir com a manera d'expressar-se i per divertir-se, així dons em sorpren que fins i tot es fés servir al gimnàs i com a disciplina per als soldats de l'època. En la meva opinió, la música sempre ha estat poc valorada.

    ResponElimina
  6. Està clar que la música ens ha acompanyat sempre, però que es fés servir fins i tot al gimnàs i com a disciplina per als soldats em sembla increible! Hem de donar a la música la importància que mereix.

    ResponElimina