Ja en el segle I començaria a conèixer-se el gat domèstic i
els ocells com a animals habituals a les llars romans. Així, a més dels coloms
i els ocellets que són familiars entre nosaltres, es parla d'ànecs, corbs i
codornius com mascotes dels nens romans.
A la fi de la República
romana (durant el segle I a.C) es va posar de moda entre les classes benestants
la tinença d'un gos que servís com a guardià de la llar. Trobem en algunes
cases romanes, mosaics de gossos amb la inscripció CAVE CANEM (compte amb el
gos) per advertir els intrusos.
El Poeta Tràgic:
Casa de Pròcul
Els gossos domèstics no sempre van ser guardians, també van existir petits gossos
que simplement van servir com a mascotes entre les classes benestants de Roma
Els Canis Catelli
tenien l'única funció de ser animals de companyia sent un entreteniment per als
nens, una calefacció per a les fredes nits, anti-puces i anti-mosques per als
seus propietaris i un símbol d'estatus social.
La plebs, generalment amb
escassos recursos econòmics, no es podia permetre aquest tipus d'animals guardians,
així que tenien oques
Segons la llegenda, els esgarips que van
emetre aquests animals quan la ciutat va ser atacada de nit pels gals al segle
IV a.C, alertà als soldats romans, evitant que aquesta acabés en mans de
l'enemic.
No apareix el nom de l´autor o autora a l´article
ResponElimina