Tot i que les dones de Roma tenien més llibertat que les dones de altres nacions com Grècia, les grans desigualtats entre els homes i les dones eren pròpies de l’antiga Roma. Les característiques i conseqüències d’aquestes diferències també variaven depenent de la classe social. Les dones de classe alta podien tenir una educació més variada i les esclaves no es podien casar, tot i que podien ajuntar-se amb un altre esclau i tenir una unió anomenada contubernium, que no tenia cap tipus de reconeixement legal i havia de tenir l'aprovació dels amos, qui podien trencar la unió quan volguessin i havien de complaure al seu amo en les seves necessitats ex matrimonials.
De les primeres desigualtats que van aparèixer a l'antiga Roma van ser que el pater familias, als primers segles de l’antiga Roma, podia decidir legalment, a part de la vida dels seus nadons recent nascuts, si volia mantenir o no la vida de la seva dona, ja que la seva funció principal era reproduir-se per tenir fills.
De fet la dona sempre depenia d’un home ja que quan era menor depenia del pare, quan es casava passava de dependre del seu pare al seu marit i si no estava casada tenia un tutor del qual havia de dependre.
Les dones no podien dedicar-se a la política, per això Roma mai va tenir una emperadriu, de fet no podien tenir una educació a banda de cuidar de la casa, la família i els fills, només una educació primària fins als 12 anys. Tampoc van tenir mai dret a votar.
En canvi en quant el treball, les dones podien ser grans propietàries i comerciants però sempre amb el permís d'un home, tot i que la majoria es dedicaven a teixir i a la ceràmica.
Algunes dones, de manera indirecta, van aconseguir exercir el seu poder, com les esposes d´alguns emperadors, com Lívia o Júlia Domna.
ResponElimina