divendres, 14 de maig de 2021

La música a l'Antiga Roma

Els romans van conquerir els territoris grecs i van fer seva la

cultura tant grega com etrusca, per tant, el mateix va passar

amb la música.

La música era un pilar fonamental en la societat romana i va

evolucionar segons les tradicions pròpies d’aquesta societat,

ja que estava present tant en el teatre romà com en el treball i

l’exèrcit. 

Per tal de compondre aquestes peces de música, els músics

( també anomenats histrions) s‘ajuntaven en gremis on, sempre

envoltats de festa i vivint de forma bohèmia, s’inspiraven.

Dos dels autors més cèlebres de l’època van ser Catul i Horaci,

que componien poemes que més tard entregaven als cantants

per a poder ser representats. Era habitual doncs, sentir aquestes

peces romanes en les tragèdies que es representaven als teatres

i amfiteatres romans, ja que eren molt similars a les gregues.

Hi havia un altre tipus de música que es considerava encara més

culte i popular, es tracta de la música de les batalles de gladiadors.

Hi ha una darrera classificació musical a l’Antiga Roma, és la

següent: la música religiosa i la música profana, que provoca

la festa i parla sobre temes que no estan relacionats amb cap

tipus de religió.





Les peces musicals a l’Antiga Roma s’adaptaven als mitjans que tenien per tal de poder-se realitzar ja que no existia la gran quantitat d’instruments i mitjans que existeix actualment. Hi havia només dos grups en la classificació d’aquests, els instruments de vent i els de corda.

En primer lloc, dins del primer grup, es troba la tuba, que té un aspecte diferent a la que utilitzem avui en dia, feta de bronze i d’uns 1,2m de llarg. La persona que la tocava era molt respectada ja que avisava sobre aspectes militars.




Un altre dels instruments de vent era el cornu fet de vent metall, en forma de G que envoltava el cos del músic. Com la tuba, el cornu també avisava d’aspectes militars i a més a més, acompanyava en la desfilada militar i sonava en esdeveniments públics i espectacles al carrer.




L’últim dels instruments de vent és l’aulos, que s’utilitzava als banquets, als funerals i als rituals religiosos. Era un tub cònic d’uns 50cm i tenia uns 4 o 5 forats.




Dins del grup dels instruments de corda trobem dos instruments que provenen del Pròxim Orient. El primer és la lira, un instrument de corda pinçada que tenia forma d’àbac, format per una caixa de ressonància. El nombre de cordes va anar augmentant, essent 3 el mínim.




El segon i últim instrument de corda és la cítara, més gran que la lira i feta de fusta. Els seus braços formaven un cos amb la caixa de ressonància que amplificava el so. Les cordes estaven a la part interior.





El vídeo adjunt mostra una reconstrucció del que es creu que podrien haver estat les peces musicals romanes.


2 comentaris:

  1. Molt interessant Berta! En general la música és un tema que m'apassiona i al llegir això he pogut aprendre més sobre aquesta disciplina i els seus orígens. En especial m'ha agradat el que has escrit sobre la tuba i el cornu ja que la seva funció era per avisar sobre aspectes militars. M'ha agradat molt :)

    ResponElimina
  2. Feien servir diferents tipus de melodies en el camp de batalla per tal d´excitar o calmar els soldats, segons convenia.

    ResponElimina