dimecres, 19 de maig de 2021

L'eslavitud romana

Els habitants de l'antiga Roma es dividien en lliures i esclaus. Aquests últims
treballaven per a les persones lliures i eren la base del sistema econòmic.
Es podia arribar a ser esclau de diverses maneres:
  • Per naixement (en ser fill d'esclaus)
  • Per ser presoner de guerra.
  • Per exposició (abandó d'un nen)
  • Per condemna judicial.
  • Per venda. 


L'esclau en principi no tenia cap dret. Se'l considerava una cosa (la paraula més antiga per a referir-se a un esclau és mancipium,de gènere neutre). No pot casar-se ni tenir propietats.
Posteriorment, es permet el matrimoni entre esclaus, encara que els fills seran també propietat de l'amo. També se'ls permet estalviar per a comprar a un altre esclau que l'ajudi en les seves tasques o fins i tot comprar la seva llibertat.

Els esclaus no eren exclusivament propietat de la gent adinerada. Qualsevol ciutadà podia 
aconseguir els serveis d'un o diversos, sempre que els hi pogués costejar.
La relació entre l'esclau (servus) i el senyor (domini) no era solament com a força de treball, sinó que també representaven un símbol de poder.
El nombre d'esclaus variava en funció del poder econòmic que tingués l'amo. Se sap, per fonts antigues, que fins i tot va haver-hi qui va arribar a tenir 8000 esclaus al seu servei. Aquest era un número molt elevat, la qual cosa sens dubte simbolitzava el poder que tenia aquest domine per a poder tenir aquesta quantitat al seu servei.

L'esclavitud no va ser igual en totes les èpoques. En els primers temps de Roma, els esclaus eren poc nombrosos i formaven part de la família i la majoria treballava en el camp.
A mesura que Roma va anar conquerint nous territoris, arribaven a la ciutat grans quantitats d'esclaus capturats com a presoners de guerra que es venien igual que qualsevol altra mercaderia.

Hi havia dos tipus d'esclaus: els públics i els privats. Els primers pertanyen a l'Estat i treballen en serveis públics, com per exemple en les mines estatals (que era potser el treball més penós). Els privats pertanyen a famílies particulars i solen treballar en el servei domèstic o en l'agricultura. Generalment se'ls tractava millor que als públics.

La manumissió (manumissio, que literalment vol dir alliberació) era un procediment mitjançant el qual un esclau podia obtenir la seva llibertat. Hi havia tres formes (a més de comprar-la amb diners, mencionat anteriorment):

  • Manumissio per vindictam: consisteix a tocar a l'esclau amb una vareta (vindicta) en presència de testimonis.
  • Manumissio censu: l'amo inscriu a l'esclau en el cens de ciutadans.
  • Manumissio testamento: l'amo concedeix la llibertat a l'esclau en el seu testament.
L'esclau alliberat per algun d'aquests procediments passava a la categoria de llibert,
en la qual no tenia tots els drets de què gaudia un ciutadà, però ja no era propietat de ningú i fins i tot podia arribar a ser una persona important en la societat.




1 comentari:

  1. Sembla que la paraula subhasta que significa, literalment, sota la llança, prové del costum de posar un llança a sobre del cap dels esclaus quan es venien al mercat.

    ResponElimina