diumenge, 16 de maig de 2021

Els jocs infantils a l'Antiga Roma

A l'Antiga Roma, la necessitat de jugar era indispensable, tal i com demostra el fet que s'hagin conservat nombrosos jocs i joguines de l'època vigent tant en els nens com els adults. 

Els nens romans, en concret, jugaven a qualsevol lloc, al carrer, a casa, en un jardí... 

Els nens, solien jugar a ser soldats i imitaven als adults que s'entrenaven per lluitar o a les nous, peces que equivaldrien a les actuals bales. Quan es jugava a aquestes últimes, simbolitzava la fi de la infantesa i l'inici de l'adolescència. 

D'altra banda, les nenes, solien jugar amb nines (pupae) que imitaven els cossos de les nois quan estaven a punt de casar-se. De fet, quan les joves ho feien, oferien les seves nines a la deessa Venus com a símbol d'abandonament de l'edat infantil i endinsament a la vida matrimonial. 

Així doncs, malgrat no ser joguines tan avançades, els nens romans també en tenien. 

Els jocs més comuns eren els següents:

- Diggitis micare: tractava d'endevinar números. Se situaven els dos jugadors un davant de l'altre i es posaven la mà a l'esquena. A la vegada, els jugadors havien d'ensenyar la mà i marcar un número amb els dits. L'objectiu era que els dos jugadors diguessin un número del 0 al 10 i guanyés aquell que endevinés la suma dels tots dos. 


-   Terni Lapilli és el nostre "tres en ratlla". Amb tres fitxes havien d'intentar col·locar-les en línia en el tauler sense que el contrincant ho impedís. La diferència és que el tauler en comptes de ser quadrat, era rodó. 



-  Fvnem Traere: es feien dos equips i es marcava una línia entre tots dos. Els jugadors, aleshores, havien d'agafar una corda per l'extrem amb el propòsit de fer que els de l'altre equip traspassessin la línia límit. 
 




 Tabes: consistia en introduir uns ossets d'animal (normalment de xai), en un recipient de gerro des de dos metres de distància. 




Gallis Gradi: cada jugador amb unes xanques havia d'arribar al màxim de línies marcades anteriorment mantenint l'equilibri. 


- Pila Lvdvs: l'objectiu era passar-se la pilota sense perdre-la. Principalment, es marcaven dos cercles al terra, un dins de l'altre. Podien jugar fins a 12 persones i una d'elles s'encarregava de rebre la pilota passada pels altres jugadors i de llançar-la dins el cercle petit per fer punt. Si la pilota queia fora, el punt passava a l'últim/a que l'havia passat. Guanyava el primer que aconseguia fer 21 punts. 



-   Orbis o Trochvs: un joc per comprovar l'habilitat dels jugadors basat únicament en fer girar un cèrcol amb l'ajuda d'una guia. Normalment era jugar individualment però quan eren un grup de nens guanyava qui aconseguia que el seu cèrcol no caigués. 






3 comentaris:

  1. Molt interessant Marina! M'ha agradat molt ja que desconeixia aquests jocs i m'he donat compte que molts encara els seguim jungant avui dia d'alguna manera diferent.

    ResponElimina
  2. Quan un nen o nena moria sovint l´enterraven amb les seves joguines, la qual cosa ens ha permès conservar-ne moltes fins avui dia.

    ResponElimina
  3. Per una banda m'ha semblat molt interessant el fet que gairebé tots els jocs han evolucionat i els seguim jugant. D'altra banda, m'ha semblat trist que de ben petits, les joguines els preparessin per al seu futur (els nens imitant els soldats i les nenes amb nines a punt de casar-se). És com si els estiguessin inculcant indirectament que quan es fessin grans no tindrien opcions per triar.

    ResponElimina