dissabte, 8 de maig de 2021

Somnis a l'antiga Roma

La cultura romana ha prestat moltes creences de la cultura grega, i en el cas dels somnis l'han portat fins i tot més lluny, van agafar tot el coneixement possible.

L'endevinació a Roma va ser barreja de religió i política, i tots dos conceptes van comportar una violència que es va recollir en les notícies sobre la guerra, evidència de la ruptura de la concòrdia amb els déus (concordia deorum), i en les referides a catàstrofes, reflex de la separació de l'ordre natural i de l'harmonia de la mare natura. De tot això queda una extensa relació d'endevinacions, profecies, prodigis i portents. Els intèrprets de somnis eren portats a les batalles per acompanyar els líders militars, per tal de traduir els missatges dels déus.

La llegenda romana diu que l'emperador Cèsar havia decidit que qualsevol persona que hagi tingut un somni sobre l'estat era, per llei, obligat a fer-ho públic. Evidentment els romans es van prendre molt seriosament els somnis. Igual que els grecs, els romans creien que els somnis es deriven directament dels déus i podrien revelar la seva voluntat. Fins i tot, Ciceró, Sòcrates, Aristòtil i Sòfocles van creure en la seva capacitat reveladora.


Hi havia dos tipus de somnis associats amb la medicina: profètics i de diagnòstic.

Somnis profètics: Eren d'origen diví i predeien bones o males notícies per al futur.

Somnis de diagnòstic: Eren el resultat del fet que l'ànima digués el que afectava el cos. Si els somnis eren d'esdeveniments quotidians normals, el seu cos estava sa i en equilibri. Com més lluny de la norma, i com més caòtics eren els somnis, més malalt estava al pacient. Els tractaments que es van recomanar es dirigien al que els somnis mostraven, i intentaven redreçar el cos a través del consum de menjar que tingués les característiques d'humor correctes.


Relleu amb una escena d'incubatio


Temples curatius:

Els malalts que visitaven els temples en cerca de cura havien de restar-hi una o més nits durant les quals observaven determinades regles prescrites pels sacerdots (incubatio). El déu normalment revelava els remeis per a la malaltia durant un somni. Era en al·lusió a la incubatio que molts dels temples tenien estàtues representant el son i el somni. Aquells a qui el déu curava dels seus mals li oferien en sacrifici una gallina o una cabra; i penjaven al temple una tauleta on anotaven el nom del malalt, la malaltia i la manera en què la cura havia fet efecte. Els temples d'Epidaure, Tricca i Cos eren plenes d'aquestes tauletes votives i moltes d'aquestes encara es conserven.

A Roma el culte a Asclepi en grec i Esculapi en llatí arribà des d'Epidaure per mandat de l'oracle de Delfos o dels llibres sibil·lins. Els diversos apel·latius del deu el descriuen parcialment com el deu de la curació o de la salvació i parcialment derivaven dels llocs on se li retia culte.



Interior de l'Asclepeion, il·lustració de Robert Thom






 


2 comentaris:

  1. Molt interessant Wisal! M'ha agradat en especial perquè aquest tema l'hem parlat a classe i al llegir la teva aportació he pogut aprofundir encara més i cada cop em sembla més interessant. :)

    ResponElimina
  2. Es conserva un manual d´època romana sobre la interpretació dels somnis. El va escriure Artemidor d´Efes al segle II dC. Aquí un en deixo un article: https://www.lavanguardia.com/cultura/20210506/7432633/artemidoro-freud-interpretacion-suenos-grecia-roma-futuro.html

    ResponElimina