Maquillatge a l'Antiga Roma

 A l'època romana, per les dones que en aquesta època pertenyien a la classe social alta era molt important la seva imatge personal. Una de les coses més importants per a elles era tenir cura  del seu cutis, per això normalment es maquillaven. Hi havia esclaves anomenades  ornatrices. 

Buscaven productes que fossin fàcils d'aplicar, per aconseguir-ho barrejaven diferents elements. Un dels productes que utilitzaven contenia tres elements. Lanolina de llana d'ovella, almidó i òxid d'estany, la seva funció era plnquejar la pell i suavitzar-la. 

Els cànons de bellesa romana aconsellaven a la dona que tinguès una pell lluminosa, per això utilitzaven pols de mica, un mineral brillant. La blancura de la pell també era un signe de distinció. Hi havia diverses maneres de fer-ho: amb una barreja de vingre, mel i oli d'oliva, amb cera d'abella, amb ous o amb aigua de roses d'entre altres. 

Tenir les galtes i els llavis d'un color vermellòs era un signe de salut. Per aconsegui aquest color s'aplicaven  terres vermelles, mineral cinabri, suc de mora  o ocre.

L'objectiu de perfilar-se els ulls era per fer veure que eren més grans i que semblés que les pestanyes eren més llargues. Utlitzaven un producte anomenat khol, el qual es formava barrejant galena mòlta i altres ingredients com ferro, ocre o carbonat de plom. Per la sombra d'ulls, que generalment era blava o negra s'utilitzava cendra i el mineral atzurita.

Els cosmètics es venien a mercats. Els que eren líquids es posave en peits recipients fets normalment de vidre acolorit. Els que eren espesos es venien es petits cofres de fusta, alguns d'aquests eren molt luxosos, tenien els estris necessaris per poder aplicar-te el maquillatge. 

Els cosmètics solien guardar-se sota clau en un armari del dormitori.