En els principis de l'antiga Roma, els romans s’alimentaven dels aliments més bàsics que proporciona la terra i els animals. Aquests eren la llet, els ous, cereals, llegums o verdura. Quan aquests aliments escassejaven (ja sigui per males collites, temporals, plagues etc), el menjar bàsic era el puls. El puls o pulmentum era una barreja de cereals o llegums amb aigua o llet, fins a formar una massa pastosa similar a la d’un porridge. Era un aliment idoni per aquelles persones que no disposaven de molts recursos per a menjar.
Un altre element indispensable en la cuina romana era el vi. S'emmagatzemava en àmfores, i això provocava que tingués un cert sabor amarg i agre. Per aquest motiu, els romans el prenien amb espècies, calent o aiguat. Era habitual esmorzar sopa de pa i vi.
Durant l’època imperial, degut a la colonització romana d’una gran part del món, es van poder importar carns exòtiques i de qualitat cap a l’imperi i per a gent de classe alta. Per exemple, les carns que van començar a ser consumides per la població noble eren de lloro i flamenc, entre d’altres. El peix més consumit era el salmó. La plebs no va tenir la carn a l’abast fins l’època del mandat d’Aureli (s.III).
L´Estat controlava la producció, repartiment i el preu del blat per tal de garantir que tothom tingués accès a aquest aliment bàsic
ResponElimina