Als funerals era molt important que es fessin honors al mort (lusta). Si s’oblidava aquest fet, el difunt es convertiria en un fantasma que no descansaria fins que els seus familiars fessin justicía. Aquesta necessitat de fer ritus era per assegurar el seu descans etern. Existia la necessitat de recordar al difunt i retir culte al seu nomen perquè es quedés a la memoria eterna. Però molts rituals eren per apaivagar els components malignes del difunt. En tots casos es feien molts homenatges com ara combats de gladiadors i ofrenaven aliments a les tombes en determinats dies com aniversari o dia dels difunts, també es deixaven alguns objectes personals del difunt a la seva tomba.
La mort a l’antiga Roma es considerava com un acte social i públic. El temps de dol pels familiars era de deu mesos. El funeral (funus) començava a casa del difunt. La família companyava a aquest al seu llit i li donaven un últim petó a la boca per retenir la seva ànima. Després li tancaven els ulls i cridaven tres cops el seu nom per comprovar que realment havia mort. Llavors el cos era netejat, perfumat i finalment vestit.
Es posava una moneda al costat del mort per pagar a Caront pel transport de la seva ànima.
El cos es posava en una llitera amb els peus mirant cap a la porta i envoltat de flors. Estava exposat de tres a set dies. Es posaven branques d’avets o de xiprer per avisar que hi havia un mort a l’interior de la casa.
El difunt d’alta condició social era traslladat pels carrers de la ciutat amb esclaus tocant instruments (Pompa Funebris).
Darrere del difunt anava la família i els amics.
La tomba definitiva es consagrava amb el sacrifici d’un porc. Un cop el sepulcre estava acabat es cridava tres cops al mort per entrar a la seva nova vida.
Després de l’enterrament s’aixecava una estàtua del difunt en un lloc visible de la casa. En cas d’incineració, la ceremonia es celebrava a sobre d’un altar on es dipositava el taüt amb el cadàver. Li obrien els ulls per poder observar com la seva ànima es dirigia cap al cel. Es sacrificaven i incineraven animals i es llançaven aliments i perfums sobre la pira.
Es nombrava el seu nom un últim cop i encenien torxes. El ritual acabava tirant aigua i vi sobre la pira. Finalment, els assistens es despedien del difunt desitjant-li que la terra li fos lleugera, Sit Tibi Terra Levis (STTL), inscripció funerària molt habitual.
Cal recordar que els monuments funeraris dels romans s’ubicaven al marge dels limits de la ciutat.
No oblidem les ploraneres professionals, contractades per la família per a plorar desconsoladament pel difunt.
ResponElimina